Un estudi pioner demostra que la precarietat ha augmentat en 30 anys

Hi ha més inseguretat laboral i més contractació temporal.

|
Estudiosobrelaprecariedad

 

Estudi sobre la precarietat. uab

Gràfic d'anys de vida laboral en precari/UAB


Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha provat que la precarietat no ha parat de créixer entre els joves des de 1987, sent el primer treball que mesura els anys d'aquest fenomen.


La investigació, elaborada per Mariona Lozano i Elisenda Renteria, porta per títol 'L'imparable augment dels anys en precarietat laboral dels adults joves a Espanya 1987-2017' i ha comparat 22 generacions entre 1987 i 2017, analitzant les taxes de l'atur i la precarietat, amb contractes temporals, hores de treball i tipus d'ocupacions insatisfactoris i s'ha estimat els anys de vida activa, segons ha informat la UAB aquest dilluns en un comunicat.


El treball ha apuntat que així com la desocupació ha fluctuat segons els cicles econòmics, les taxes de precarietat han seguit a l'alça, doblant la inseguretat i temporalitat dels últims 30 anys.


Un altre de les dades que ha llançat l'observació és la durada de la precarietat, així els homes nascuts el 1957 van passar un any en aquestes condicions entre els 30 i 39 anys, mentre que els nascuts el 1978 van passar dos.


MÉS AFECTACIÓ A LES DONES


Les dades del temps creixen encara més entre les dones, passant de 1,5 anys a 2,6, així, les nascudes el 1978 han passat la meitat de la seva vida activa entre els 30 i els 39 anys en inseguretat contractual i les generacions posteriors , nascudes després de 1972, s'han vist més afectades.


En aquest sentit, les dues investigadores han revelat que entre els 30 i 39 anys, elles viuen dos anys més que ells en condicions laborals precàries.


L'estudi, que ha treballat amb dades extretes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i de l'Enquesta de Població Activa (EPA) ha conclòs que s'ha de reduir aquest fenomen entre els adults joves, especialment entre el gènere femení, com a mesura contra el impacte negatiu del progressiu envelliment de la població.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA