Victòria del Reial Madrid abans del clàssic

 

El Reial Madrid es va retrobar amb la victòria cinc partits després davant el modest Viktoria Plzen (2-1) en la tercera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions, un partit que dóna vida a Julen Lopetegui fins el Clàssic diumenge, però la soga no ha deixat de prémer després dels dubtes d'aquest dimecres al Santiago Bernabéu.

L'actual campió d'Europa no està bé, això és més que evident. La idea de Lopetegui s'esvaeix davant la necessitat d'acontentar a la graderia de Chamartín, absent de gols i triomfs.

Aquest dimecres van xiular al seu equip després d'una primera part en la qual els txecs van merèixer haver aconseguit el gol de l'empat i també ho van fer al final. Ni la victòria va consolar a l'afició.

No hi va haver moment per la tragèdia, encara que va estar a prop després de la valentia dels visitants, el Madrid va salvar el partit i va sumar els tres punts, però no va sufocar el foc. Ni es va veure reacció de l'equip, ni de bon tros la defensa a ultrança que ha fet aquesta plantilla del tècnic basc.

La nit va arrencar bé per als blancs gràcies a un gol de Benzema, que va connectar a la perfecció un centre de Lucas Vázquez, improvisat lateral dret. El gol va despertar l'equip de Pavel Vrba i anestesiar a un Madrid el joc va mancar de finalització.

Es va notar en la vareta d'Isco, que la va deixar al vestidor, i en l'escassa participació de Bale, que sembla rebutjar els galons que va deixar Cristiano el passat estiu.

L'equip no flueix, ni diverteix com ho feia en les primeres jornades del campionat. O en aquell partit davant la Roma que ara sembla tan llunyà i tan sols va ser fa poc més d'un mes.

El gol de Benzema va alliberar al Viktoria Plzen, més còmode amb el marcador en contra que amb la incertesa del 0-0, i aviat va començar a generar les seves ocasions. La primera d'elles la va signar Limbersky, que va tirar alt en bona posició, i la segona va tenir com a protagonista a Hrosovsky, que va errar sol al segon pal una rematada que hagués fet esclatar al madridisme.

SEGONA PART

Res va canviar en la segona meitat, que va repetir el mateix guió gràcies a un matiner gol de Marcelo. Als deu minuts, el brasiler va fer la paret amb Fede Valverde i va picar per sobre de Hruska.

El gol va fer saltar Lopetegui, que va estrènyer els seus punys amb força, conscient d'haver guanyat una vida malgrat que quedés molt partit. El 2-0 donava una tranquil·litat que no va acabar sent el que la mateixa paraula significa.

Tot seguit, Bale la va tirar fora amb un llançament potent i llunyà, però la producció dels merengues va ser baixant de manera preocupant. Sense profunditat ni atreviment, l'equip de Lopetegui va demostrar poc amor propi o potser va ser la seva falta de confiança. El millor exemple va ser veure a Modric fallant passades senzills, de tot just 10-15 metres, de manera recurrent.