El Govern central impugna la reprovació al Rei malgrat el criteri del Consell d'Estat

 

El Consell de Ministres ha decidit impugnar davant del Tribunal Constitucional la resolució aprovada l'11 d'octubre pel Parlament de Catalunya contra el Rei i la monarquia, tot i el criteri en contra expressat pel Consell d'Estat en el dictamen encarregat pel Govern.

La portaveu del Govern central, Isabel Celaá, ha recordat que aquests informes de l'òrgan consultiu no són vinculants per a l'Executiu.

El Consell d'Estat entén que la moció del Parlament no constitueix "objecte idoni per a la seva impugnació", però el Govern central no comparteix l'argumentació.

El Consell de Ministres veu en la resolució del Parlament "un nou intent" d'iniciar un altre procés unilateral "que desemboqui en la proclamació d'una hipotètica república" catalana, ha dit Celáa.

La impugnació es presentarà malgrat el criteri contrari expressat pel Consell d'Estat, que en l'informe encarregat pel Govern central exposa que la moció del Parlament no constitueix "objecte idoni per a la seva impugnació", però el Govern centralno comarteix aquesta argumentació i acudirà al Constitucional.

La resolució aprovada l'11 d'octubre al Parlament català va ser proposada per En Comú; reivindica els valors republicans i aposta per "l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia". També rebutja i condemna "el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català", ja que considera que va justificar les càrregues policials de l'1 d'octubre de 2017.

LLEIALTAT INSTITUCIONAL

Celaá ha explicat que el Consell d'Estat "entén" que la resolució del Parlament constitueix un "greu atemptat al principi de lleialtat institucional", a més d'una declaració política "que manifestament degrada la forma política de l'Estat espanyol i els principis democràtics que la Constitució consagra", així com una "falta de respecte" al cap de l'Estat.

Però encara que el Consell d'Estat entén que la resolució té una naturalesa "netament política", doncs "no produeix efectes jurídics de cap tipus", el Govern estatal creu que és "inconstitucional" per dos arguments fonamentals. D'un costat, constitueix "un nou intent" del Parlament d'iniciar un "procés unilateral que desemboqui en la proclamació d'una hipotètica república" catalana, la qual cosa "contravé" la Constitució i l'Estatut.

D'altra banda, el Govern central veu inadmissible "des del punt de vista polític i jurídic l'intent d'abolició de la monarquia i l'atac injustificat" al Rei per part d'una Cambra parlamentària, que en ser autonòmica s'extralimita a més en les seves funcions. D'aquesta manera, el Govern interposarà el recurs "per sentit d'Estat".

Celaá ha estat preguntada pel primer dels arguments, en quins aspectes de la resolució aprovada pel Parlament observa el Govern central un primer pas cap a una declaració de la república catalana. També, si s'obre un conflicte amb Podemos posat que la moció en qüestió és iniciativa d'En Comú, la confluència catalana del partit morat, del seu soci pressupostari.

La portaveu ha respost que això és entrar en l'"especulació", que "no és bon territori polític", i s'ha limitat a reiterar els dos arguments principals del Govern contra la resolució aprovada: és inconstitucional perquè suposa "un nou intent, com uns altres anteriors del Parlament", d'iniciar un procés unilateral cap a una república catalana, i perquè la cambra autonòmica a més excedeix les seves competències en apostar per l'abolició de la monarquia com a forma d'Estat, alguna cosa per al Govern "inadmissible política i jurídicament".

El Govern central, ha subratllat la portaveu, "no imagina res que no estigui damunt de la taula: la figura del Cap de l'Estat no ha de ser objecte de disputa partidària dins d'una cambra autonòmica".