Les contradiccions de Colau amb la confiança en el públic

 

Sembla que Ada Colau té una relació d'amor odi amb la 'res publica', és a dir, amb la cosa pública. Almenys aquest es desprèn de les seves declaracions i les seves accions que de vegades semblen contradictòries. I ara, a més, amb uns dels seus punts estrelles, l'aigua.

El plenari de l'AMB té previst aprovar aquest dimarts 30 d'octubre una actuació d'urgència per reparar el col·lector de Llevant a Badalona a causa dels danys causats per les tempestes dels dies 7 i 8 d'octubre. Òbviament, com a presidenta de l'Àrea Metropolitana, Colau s'ha de fer càrrec d'executar aquestes millores. I més si té previst remunicipalitzar l'aigua.

Les contradiccions apareixen en llegir amb deteniment l'expedient per dur a terme aquestes obres, on apareixen certes incoherències amb la seva defensa del que és públic.

Segons denúncia el portaveu del PDeCAT a l'AMB, Isidre Sierra i Fusté, en el document per a dur a terme les obres de reparació d'urgència s'autoritza a l'empresa metropolitana de gestió del cicle integral de l'aigua, és a dir Aigües de Barcelona, a reparar amb la màxima urgència el col·lector. En canvi està previst la contractació d'una empresa externa per vigilar a l'empresa metropolitana.

Aquest fet, és estrany en la seva defensa de la gestió pública i la intervenció municipal que defensa ella i el seu partit dels comuns. Per què es contracta a una empresa privada i externa per revisar els treballs que duen a terme els treballadors d'Aigües de Barcelona? Cal recordar que aquesta empresa és publicoprivada, amb un 15% d'aquesta empresa és propietat de l'Àrea Metropolitana, que ella presideix.

Resulta estrany que davant la forta defensa del públic i la seva intenció de remunipalizar tants serveis es pugui -des de l'aigua fins als serveis funeraris, passant per la llum i un llarg etcètera- no es fie dels propis tècnics d'una institució pública com la AMB que té a diversos tècnics, per exemple, que poden portar a acbo aquesta supervisió.