Consell per la República: una entitat privada presentada en un espai públic
Presentació del Consell per la República, una "entitat privada que no té res a veure amb el Govern" al Saló de Sant Jordi, un espai de titularitat pública. Catalunyapress demana explicacions a la Generalitat.
El Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya s'ha vestit de gala aquest 29 d'octubre per acollir la presentació de l'anomenat Consell per la República, una entitat privada sota jurisdicció belga i que tindrà "independència" respecte al Govern, segons les paraules del vicepresident del Govern, Pere Aragonès.
Malgrat això, el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, quan ha pres la paraula, els ha dit als seus membres que "celebrem l'acte al Saló de Sant Jordi perquè aquesta és casa vostra", unes paraules que disten molt de la independència de la qual minuts abans ha parlat Aragonès.
El Saló de Sant Jordi és l'espai més solemne del Palau de la Generalitat, reservat a les preses de possessió o actes d'especial significació.
Davant aquests fets, Catalunyapress s'ha posat en contacte amb la Generalitat per preguntar si l'edifici públic pot ser usat per qualsevol organització, associació o entitat privada per celebrar un acte, és a dir, si de cas al Saló de Sant Jordi es lloga o cedeix per esdeveniments privats.
La primera resposta rebuda ha estat clara i contundent:
"No, en aquest espai es fan actes de la Generalitat o de la Conselleria de Governació o de Presidència", han indicat des del gabinet de premsa.
Davant d'aquesta resposta, s'ha incidit en si al Saló de Sant Jordi es pot usar per a actes privats. Resposta: "¿Com el que s'està celebrant?". Davant l'afirmació Catalunyapress s'ha produït el silenci.
Fins ara, la Generalitat no s'ha posat en contacte de nou amb aquest mitjà, a qui se li ha promès una resposta concreta i exacta del tema .
Mentrestant, les paraules de Aragonès durant la presentació de l'acte s'ha repetit per part dels membres del Govern, que en l'acte s'ha matisat que el Consell per la República serà independent del Govern, tot i remarcant que tindrà una "complicitat política" amb l'Executiu català i amb la majoria independentista del Parlament.
És que s'ha d'entendre que aquesta complicitat de la qual parla Aragonès justifica la cessió d'un espai de titularitat pública a un esdeveniment d'una entitat privada, que per a més inri està sota jurisdicció belga? Es cedeix al Saló de Sant Jordi als col·legues? I si és així, es fa gratis? I si no, ¿quant costa llogar-?
AURA DE OFICIALITAT
Igual que va succeir just una setmana abans, el 23 d'octubre a la presentació del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, hi ha hagut una gens discreta intenció de donar una aura d'oficialitat a l'acte. A més del president Torra i el vicepresident Aragonès, a l'esdeveniment també han assistit el president del Parlament, Roger Torrent; diputats de JxCat i ERC; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri; el president de l'AMI, Josep Maria Cervera; el president del PDeCAT, David Bonvehí, amb membres del partit al Congrés, i l'exdiputat, cantautor, president del consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social paper Debat Constituent i omnipresent, Lluís Llach, entre d'altres.
I per videoconferència, des de Brussel·les, l'expresident Carles Puigdemont, qui exercirà de president del Consell per la República, i l'exconseller Toni Comín, que exercirà de coordinador de la nounada entitat privada.
ELS MITJANS DEL GOVERN A LA SEVA DISPOSICIÓ
La presència de tants mitjans del Govern i de les files independentistes ha tingut un seguiment en xarxes socials. De fet, la mateixa Generalitat, que se suposa que no té res a veure amb el Consell per la República, ha retransmès l'acte de presentació en directe a través del seu Twitter i del seu web.
Encara sort que s'ha tractat d'un acte que no té a veure amb el Govern de la Generalitat, que no ha estat més que la presentació d'una entitat privada.
Un cop més s'ha tornat a fer servir l'espai de titularitat pública per llançar missatges que, com a mínim, no tenen la neutralitat que hauria de tenir una institució pública i amb una clara vocació polítca. Una cosa que contrasta amb l'acord anunciat pel ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el seu homòleg català, Miquel Buch en el qual s'anunciava que les dues institucions pactaven garantir que l'espai públic seria "neutral per a tots" .
Escriu el teu comentari