L'Advocacia de l'Estat demana 12 anys per Junqueras per sedició

 

L'Advocacia de l'Estat demana 12 anys de presó per a l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras pels delictes de sedició i malversació, segons l'escrit d'acusació presentat avui davant el Tribunal Suprem.

Per als exconsellers Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), els Serveis Jurídics de l'Estat també els acusen de sedició i malversació, però a diferència de Junqueras sol·licita per a ells 11 anys i mitjà de presó.

Quant a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'advocada de l'Estat demana 10 anys de presó per un delicte de sedició, el mateix que atribueix a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, pels quals se sol·liciten 8 anys de presó.

Un any menys, 7, és el que es reclama pels exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa) per malversació i desobediència greu.

NO VEU REBEL·LIÓ

L'Advocacia de l'Estat demanarà finalment condemnes per als líders del procés independentista a Catalunya per delictes de secessió i malversació de cabals públics, descartant el de rebel·lió, que comporta penes de presó molt més greus.

D'aquesta manera, el departament dependent del Ministeri de Justícia renuncia al delicte més greu pel qual el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va processar, entre d'altres, als membres del exGovern de Carles Puigdemot ia l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que és el de rebel·lió.

Des de la fa diverses setmanes es venia especulant amb aquesta possibilitat, ja que diversos membres del Govern de Pedro Sánchez van expressar públicament els seus dubtes que pugui considerar-se rebel·lió que ha passat en els mesos de setembre i octubre de l'any passat a Catalunya, en entendre que no es va usar la violència que exigeix el tipus.

DELICTE I PENES

Finalment, s'ha optat per la sedició que castiga als que "s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials ".

El Codi Penal castiga els autors d'aquest delicte amb presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys, si són persones constituïdes en autoritat. En tots dos casos s'imposaria a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps.

D'aquesta manera, l'Advocacia es desmarca de l'adhesió que durant tota la instrucció de la causa ha manifestat respecte de la Fiscalia, el escrit es donarà a conèixer demà i que preveu reclamar penes agreujades per als líders del procés.

En el cas de l'exvicepresident Oriol Junqueras podrien superar els 20 anys de presó pel delicte de rebel·lió.

En tot cas, es preveu demanar penes diferents segons el grau de responsabilitat en el que ha passat i no es descarta que alguns dels processats pel magistrat Pablo Llarena quedi fora de l'escrit del fiscal.

TRAPERO

En la causa contra el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els excaps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, l'escrit de la Fiscalia de l'Audiència Nacional que també es coneixerà aquest divendres revelarà si se'ls demana penes pels delictes pels quals van ser processats -sedició i organització criminal- o aquesta petició s'agreuja també fins a la rebel·lió.

Pel que fa a la causa del Suprem, el text que ultimen els fiscals Fidel Cadena, Jaume Moreno, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza aposta per qualificar el que ha passat com rebel·lió, a l'entendre que els fets encaixen en aquesta previsió del Codi Penal en existir la violència que exigeix el tipus, han assenyalat fonts del Ministeri Públic.

Aquesta violència la veu clarament l'acusació pública tant en la concentració davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre de 2017 com a en els fets de l'1-O, assenyalen fonts del Ministeri Públic.

L'aplicació d'aquestes penes més altes obeeix, segons aquesta valoració de la Fiscalia, a la integració del delicte de malversació de cabals públics en el principal de rebel·lió, el que obliga a aplicar les penes agreujades.