Catalunya té un dèficit de 1.500 milions en la despesa en educació

La Generalitat destina només el 3,9% del seu pressupost públic a l'educació, mentre que la mitjana espanyola se situa en el 4,4%.

|
Aula educación

 

Aula educaciu00f3n


Catalunya hauria de gastar 1.500 milions d'euros addicionals en educació dels que destina en l'actualitat per equiparar-se a la mitjana espanyola del PIB destinada a aquest àmbit, el 4,4% - Catalunya està en el 3,9% -, segons un anàlisi presentat aquest dilluns a la Fundació Jaume Bofill en la jornada 'On han d'anar els recursos en educació en els propers anys?'.


La fundació ha recordat que les polítiques d'austeritat motivades per la crisi econòmica van representar una reducció dràstica de la despesa pública en educació entre 2009 i 2015, que va comportar un empitjorament de les condicions d'educabilitat dels alumnes i de les condicions de treball dels docents.


No obstant això, la fundació considera que el sistema educatiu en els darrers deu anys ha millorat els seus resultats globals dels indicadors educatius gràcies a factors com la "resiliència i consciència" de responsabilitat social del professorat, l'efecte de programes i polítiques iniciades abans de la crisi i l'incentiu de no abandonar els estudis provocat per la crisi de l'ocupació.


A partir de l'anàlisi comparativa, la Fundació Bofill planteja la necessitat d'incrementar el percentatge del PIB destinat a educació fins arribar a la mitjana europea, el 5,1%, el que suposaria destinar 3.000 milions addicionals en educació.


No obstant això, veu un escenari "més possibilista", per equiparar la inversió a la mitjana espanyola, situada en el 4,4%, el que comportarien 1.500 milions addicionals més.


CINC APOSTES


La Fundació Bofill ha identificat amb aquest augment d'inversió en educació cinc apostes per incrementar l'equitat i qualitat del sistema educatiu, entre les quals figura universalitzar l'accés a l'educació infantil de primer cicle, prioritzant els nens en risc d'exclusió.


A Catalunya, ha remarcat la fundació, el cost anual de garantir la inclusió en l'educació infantil dels 60.000 menors de 3 anys en risc d'exclusió seria de 205 milions d'euros.


Una altra mesura que prioritza la Fundació Bofill és garantir la gratuïtat efectiva de l'ensenyament obligatori, que representaria un cost anual de 442 milions d'euros, i millorar la personalització de l'ensenyament i les competències docents.


Aquesta mesura d'augmentar la personalització d'incrementar un mestre per cada tres grups representaria un cost anual de 442 milions d'euros anuals en Infantil de segon cicle i primària, i de 172 milions a l'ESO.


La Fundació Bofill també advoca per augmentar els recursos destinats a centres d'alta complexitat, que exigiria "com a mínim" una contribució per alumne en els centres d'alta complexitat un 30% superior a la inversió per alumne en un ordinari.


Finalment, també aposta per universalitzar l'accés dels ensenyaments secundaris postobligatoris, i la fundació ha considerat que reduir la taxa d'abandonament en aquesta etapa a la mitjana europea suposaria un cost anual de 80 milions d'euros.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA