El Suprem decideix per la mínima que l'impost de les hipoteques el paguin els clients
L'Alt Tribunal deroga la doctrina que va aprovar fa menys d'un mes i dicta finalment que siguin els consumidors els que abonin l'impost hipotecari.
El Tribunal Suprem ha pres una decisió. El tribunal ha dictat per 15 vots a favor i 13 en contra que siguin els hipotecats qui paguin l'Impost d'Actes Jurídics Documentats.
La decisió es pren en contra dels interessos dels consumidors, ja que definitivament seran els ciutadans els que hauran de seguir pagant l'impost. Per tant, l'alt tribunal deroga la doctrina que fa menys d'un mes va establir en una sentència polèmica.
En concret, Luis Díez Picazo, president de la Sala del Contenciós Administratiu, ha defensat l'opció majoritària del ple.
Així, s'han desestimat els tres recursos presentats per l'Empresa Municipal de l'Habitatge de Rivas-Vaciamadrid contra resolucions anteriors del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que van sentenciar en favor de les entitats bancàries.
JUTGES PER LA DEMOCRÀCIA DEMANA DIMISSIONS
L'associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JpD) ha sollicitat aquest dimarts la dimissió del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i del de la Sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal, Luis María Díez-Picazo, després de conèixer-se que la decisió per la qual aquest tribunal, totalment fracturat, ha fallat finalment aquest dimarts que siguin els clients els qui assumeixin finalment el pagament de l'impost sobre actes jurídics documentats --impost sobre hipoteques--.
"Discrepem de la manera que TS ha gestionat l'assumpte de les hipoteques i pel dany als ciutadans i a la justícia. Demanem la immediata dimissió de Lesmes i Díaz-Picazo i apellem al parlament perquè actuï en defensa dels consumidors", ha assenyalat l'associació en el seu compte de Twitter.
POLÈMICA AVOCACIÓ A PLE
La celebració d'aquest ple va ser polèmica des del seu origen, ja que les tres sentències dictades per sis magistrats de la Secció Segona d'aquesta Sala del Contenciós, que és l'especialista en tributs, eren ferms.
Per això algun magistrats del propi Suprem i també des de diversos àmbits judicials es va qüestionar la decisió del president de la Sala, Luis María Díez-Picazo, de reclamar a un conclave de 28 magistrats altres tres recursos idèntics sobre aquest assumpte interposats pel mateix recurrent.
El xivarri mediàtic i social que va causar la decisió de Díez-Picazo va obligar fins i tot al president del Suprem, Carlos Lesmes, a comparèixer davant els mitjans de comunicació parell demanar perdó per la gestió de l'assumpte donada la importància i repercussions socials i econòmiques de la decisió. També va negar que hagués rebut cridades d'entitats bancàries per forçar aquesta revisió.
En la deliberació no han estat presents tres dels magistrats del Contenciós del Suprem: el magistrat Rafael Fernández Valverde, que es troba de viatge; Segon Menéndez, ocupat amb assumptes relacionats amb les eleccions autonòmiques andaluses, ja que és membre de la Junta Electoral Central; i Octavio Herrero, que s'ha apartat perquè familiars seus tenen un habitatge en Rivas-Vaciamadrid.
La Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Suprem va notificar el passat 18 d'octubre la primera de les tres sentències que van suposar un gir jurisprudencial en afavorir als ciutadans.
En aquesta resolució, a la qual van seguir dues en el mateix sentit, es va destacar la necessitat de "corregir" la doctrina vigent malgrat la "solidesa de bona part" dels seus arguments i es va establir que anessin els bancs els que paguessin l'impost en ser els interessats de la inscripció de la hipoteca (l'element que determina el pagament de l'impost).
"Solament mitjançant aquesta inscripció podrà exercitar l'acció executiva i privilegiada que deriva la hipoteca", van explicar els magistrats en la resolució que es va donar a conèixer fa tres setmanes.
A aquesta conclusió van arribar després d'interpretar el text refós de la llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD) i el seu reglament.
Ara, el Suprem es desdiu a si mateix i torna al criteri segons el qual el subjecte passiu de l'impost d'actes jurídics documentats en els préstecs hipotecaris és el prestatari.
Escriu el teu comentari