L'Audiència Nacional descarta el delicte de terrorisme de dos membres dels CDR
El tribunal envia la causa de nou a Catalunya i circumscriu els fets únicament al delicte de desordres públics.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Diego de Egea, ha acordat inhibir-se a favor dels jutjats degans provincials de Catalunya a les diligències contra dos membres dels CDR després de rebutjar investigar-los per presumpte delicte de terrorisme i circumscriure els fets al delicte de desordres públics.
En un acte, el magistrat té en compte el criteri de la Fiscalia, que es va mostrar a favor de la inhibició, ja que no havia quedat acreditat que Tamara C.G. i Adrià C.T. --aquest últim fugit actualment en Bèlgica-- haguessin comès un delicte relacionat amb organització terrorista.
El magistrat argumenta que en el procediment no han quedat acreditats --"amb independència de la qualificació que com a organització pugui correspondre als CDR"-- altres fets que una actuació constitutiva d'un presumpte delicte de desordres, i que en aquest cas no correspondria investigar-ho a l'Audiència Nacional.
Per això, s'inhibeix en favor dels jutjats degans de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona en considerar-los competents per investigar els fets, i acorda remetre testimoni a aquests jutjats perquè analitzin la procedència d'acceptar la competència.
Tamara C.G. va ser arrestada en l'operació 'Cadera' de la Guàrdia Civil el 10 d'abril en el seu domicili a Viladecans (Barcelona) per presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme, i un altre membre dels CDR, Adrià C.T., va fugir a Bèlgica en saber que anaven a detenir-lo.
LLIBERTAT PROVISIONAL
Després de passar a disposició judicial el 12 d'abril, Diego de Egea la va deixar en llibertat provisional amb mesures cautelars i ja va retirar els delictes de rebel·lió i terrorisme pels que se li investigava a l'inici de l'operació i li va atribuir únicament delicte de desordre públic.
El magistrat va imposar a la detinguda l'obligació de presentar-se tots els dilluns al jutjat, prohibició de sortida de municipi barceloní en el qual resideix (Viladecans) excepte per anar a la feina, la necessitat d'autorització judicial per sortir del terme municipal, prohibició sortida del territori nacional i obligació de facilitar número de telèfon i una adreça perquè pugui estar localitzable.
Aquestes mesures cautelars contra Tamara C.G. segueixen vigents, i de fet, només se li permet sortir de Viladecans per a acudir al seu lloc de treball a Barcelona.
L'Audiència Nacional va rebutjar al juliol una petició de la defensa per permetre-li que pogués visitar la seva mare a Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) quan es va trencar una cama.
Escriu el teu comentari