Gairebé 8.000 espanyols són diagnosticats cada any amb càncer de pàncrees, un dels més letals

 

Més de 7.000 persones desenvolupen un càncer de pàncrees cada any a Espanya, amb una mortalitat estimada per 2018 de 7.279 defuncions. Així, és el novè tumor en freqüència a Espanya i, en canvi, per la seva alta letalitat, suposa la tercera causa de mort per càncer, segons detalla la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) dins de la seva campanya de comunicació 'En Oncologia cada avanç s'escriu amb majúscules'.

Amb motiu del Dia Mundial d'aquesta malaltia, que se celebra aquest dijous 15 de novembre, la iniciativa té com a objectiu donar a conèixer l'evolució i els avenços mèdics que s'han succeït en aquestes últimes dècades en el tractament d'aquest tumor.

"En els últims anys s'ha observat un increment en la incidència d'aquesta malaltia, possiblement a causa del envelliment poblacional, l'augment en la prevalença d'obesitat ia altres factors encara desconeguts. El càncer de pàncrees ha estat una neoplàsia genèticament molt complexa i heterogènia, resistent de forma inherent a la major part de les teràpies convencionals. No obstant això, en els últims anys s'estan aconseguint importants avenços en tots els estadis de la malaltia", expliquen des de SEOM.

Un dels aspectes "més importants" ha estat l'avanç en la caracterització molecular del càncer de pàncrees. "La identificació dels gens més freqüentment mutats (KRAS, CDKN2A, TP53 i SMAD4), la identificació de dianes moleculars potencials com les translocacions d'ALK, presents fins a un 1,3 per cent dels pacients menors de 50 anys, així com el reconeixement de l'impacte de les mutacions BRCA1 / 2 o l'expressió de hENT1, que podria predir la resposta a gemcitabina almenys en el context adjuvant, han estat crucials per a una millor comprensió de la malaltia ", detallen.

Un altre aspecte innovador "important" que destaquen és "el reconeixement de l'impacte del microambient tumoral, especialment el del teixit estromal, no només com a barrera que impedeix l'accés del tractament al tumor, sinó com a fre corporal per a la disseminació tumoral".

"D'altra banda, també s'han aconseguit grans avenços en el camp de la immuno-oncologia, si bé encara no disposem de tractaments directament aplicables a aquest tipus de tumor. De nou, el microambient tumoral és crucial en el càncer de pàncrees, i la presència de cèl·lules mieloides, macròfags associats al tumor i monòcits que suprimeixin al sistema immune, podria tenir implicacions terapèutiques en el futur, especialment en combinació amb els inhibidors del punt de control", afegeixen.

Així, juntament amb altres avenços, asseguren que en les últimes dècades, "tot i que no s'hagin produït millores en supervivència tan cridaneres com en altres tumors", s'han començat a identificar senyals que indiquen millores en els tractaments d'aquests pacients.

"Un major percentatge de pacients aconsegueixen ser intervinguts, s'ha reduït el percentatge de curts supervivents en l'última dècada d'un 63,5 a un 50,6 per cent i, sobretot, ha augmentat el percentatge de llargs supervivents d'un 4, 9 a un 12,7 per cent. És a dir, tot i que les millores són discretes, aquests petits avenços estan produint un benefici molt significatiu en la supervivència i la qualitat de vida dels pacients, i molt probablement ho seguim veient en els últims anys. així, la participació dels pacients en assaigs clínics és probablement una de les millors opcions terapèutiques en qualsevol moment de la malaltia ", conclouen.