La Fundació Francisco Franco, cada cop més a prop de la seva il·legalització
El Govern vincula la il·legalització de la polèmica fundació a una reforma integral de la Llei de Memòria Històrica que declari il·legal la apologia del franquisme.
El Govern central manté la seva intenció d'il·legalitzar associacions i fundacions que realitzen apologia del franquisme, com la que porta el nom del dictador Francisco Franco, però ho fia a una reforma "integral" de la Llei de Memòria Històrica on s'incloguin les "modificacions legals oportunes "per a això.
Així ho ha reafirmat l'Executiu en la resposta que ha enviat al portaveu adjunt d'En Comú al Congrés, Josep Vendrell, qui es va interessar per aquesta qüestió el passat mes de juliol.
En la seva resposta, l'Executiu recorda que la pròpia ministra de Justícia, Dolors Delgado, va anunciar a l'estiu la seva intenció de fer una reforma integral de la Llei de Memòria Històrica de 2007 i fins i tot va anunciar un estudi per veure com es podia procedir a la il·legalització de la Fundació Franco.
La Llei de Memòria ja està sent objecte de revisió al Congrés, que tramita com a projecte de llei el reial decret llei aprovat a l'agost pel Govern per poder exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos. Precisament, està previst que el termini per a la presentació d'esmenes a aquest text finalitzi aquest dimarts.
En la seva resposta, que té data de 26 d'octubre, l'Executiu vincula les mesures contra la Fundació Franco amb una futura reforma integral de la llei. "En aquesta reforma s'estudiarà la inclusió de modificacions legals oportunes perquè es declarin il·legals les associacions o fundacions que realitzen apologia del franquisme", avança l'Executiu.
APOLOGIA, DELICTE D'ODI
A més afegeix que en la mateixa s'incorporarà igualment la modificació de l'article 510 del Codi Penal per incloure l'apologia del franquisme com a delicte.
I en una altra resposta parlamentària, aquesta dirigida al diputat de Compromís Enric Bataller, el Govern recorda que ja està sent objecte de revisió en les Corts "l'actual redacció dels delictes d'odi, per incloure especificitats de la nostra memòria col·lectiva durant la dictadura franquista, ponderant en tot cas la salvaguarda de llibertats i protegint a col·lectius contra els quals es dirigeixen missatges discriminatoris o que incitin a la violència".
Escriu el teu comentari