Iyad Staiti: ​"Estimem la música i la usem per resistir davant Israel"

L'Iyad Staiti és el director general de l'escola de música Al Kamandjati, que treballa a Palestina i al Líban per tal d'acostar aquesta disciplina als nens i nenes, especialment als llocs més desfavorits. Toca el llaüt, un instrument de corda pinçada amb forma de mitja pera, i del 30 de novembre al 2 de desembre està de gira per Catalunya amb altres artistes per fer concerts amb músics autòctons.

Quins són els principals objectius d'Al Kamandjati?

L'objectiu principal d'Al Kamandjati és que tots els nens de tots els llocs tinguin l'oportunitat d'aprendre música, també als camps de refugiats.

Com treballa Al Kamandjati en el context de l'ocupació?

Al Kamandjati dóna als nens espai perquè l'art dóna suport a la gent per a expressar-se. Toquen música, canten, els ensenya als camps de refugiats i als pobles, els dóna una possibilitat, un espai, en un context en què la nostra vida a Palestina és molt difícil, hi ha molts chekpoints a la nostra vida quotidiana.

Doneu la possibilitat de pensar més en l'art i menys en l'ocupació per continuar endavant?

L'ocupació d'Israel vol controlar tot a la nostra vida: el menjar, la cultura, la música. No és un conflicte, és un atac. Hi ha milions de refugiats palestins arreu del món que viuen sense la seva terra.

Creus que la música no pot ser robada?

Nosaltres ensenyem música, només música. Podem usar la música per fer la gent més forta, aquesta és la idea del nostre projecte. Israel fa servir la nostra música i diu arreu del món que és seva, de la religió jueva. 

No ens poden prendre la nostra música perquè la història és més forta que Israel. Israel és jove, el meu pare té més anys que Israel, va néixer el 1948 a Haifa. Israel és més jove que el meu pare.

És la música un tipus de resistència?

Sí, estic d'acord, perquè la música pot donar-nos valors. Volem estar a la nostra terra, continuar amb la nostra cultura. La cultura és cultura, la música és música, com a tot arreu. Estimem la música i la usem per resistir davant Israel, i ens dóna un espai en què expressar-nos en la nostra terra i fer front l'ocupació israeliana.

Quines dificultats has tingut, personalment?

Com molta gent a Palestina, i com molts artistes també, no puc tocar a Jerusalem, que és la meva capital. Tampoc puc tocar a Haifa, que és la meva ciutat. Per tocar a Hebron, haig de passar per diferents checkpoints i, si no sé segur que puc arribar, s'ha de cancel•lar.

Ells volen fer que la nostra vida sigui difícil. Saps per què? Perquè ens volen fer fora d'aquesta terra. És molt car fer per a nosaltres fer un esdeveniment, no només pels músics, sinó per la comunicació, la logística...

Jo no he fet res, a part de ser músic, potser perquè toco a favor de la terra pensen que no és bo per Israel.