La Fiscalia demana tres anys de presó per a Serra i Todó pels sous de Caixa Catalunya

 

El fiscal Fernando Maldonado ha assegurat aquest divendres que la pujada de sous als directius aprovada pel consell d'administració de Caixa Catalunya al gener i octubre de 2010 va suposar una "greu lesió als interessos de l'entitat" en una situació de crisi econòmica generalitzada i de la caixa, per la qual cosa ho considera dos delictes d'administració deslleial.

Així ho ha exposat en el seu informe final davant la Secció 8 de l'Audiència de Barcelona que jutja a l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra, al seu exdirector general Adolf Todó i a altres 39 acusats que formaven part del consell d'administració que va aprovar les pujades salarials --que el fiscal xifra en un efecte econòmic de 783.000 euros-- en ple procés de fusió amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona.

Per al fiscal, que ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a Serra i Todó, "l'entitat era un gegant amb peus de fang i els administradors no van ser ni ordenats empresaris ni representants lleials", ja que van manejar els fons sense cap tipus de control.

"INADEQUADA I DELICTIVA"

Maldonado ha constatat que, en un context de crisi extraordinària en l'entitat bancària, de pràctica insolvència, en les seves paraules, la pujada salarial en dos consells d'administració, al gener i octubre de 2010, va ser "inadequada i delictiva".

Ha citat un informe de juny de 2008 del supervisor de Caixa Catalunya en el qual plantejava que l'entitat estava en un escenari difícil amb increment de la morositat i deterioració dels ràtios de solvència: "Eren nuvolots el que queia" sobre la caixa.

En la seva exposició, ha recalcat que Caixa Catalunya era la quarta entitat d'Espanya però necessitava al Fons de reestructuració ordenada bancària (Frob) --que en 2010 va injectar 1.250 milions d'euros; en 2011, 1.718, i en 2012 altres 9.084-- en ser una "entitat vulnerable".

Ha recordat que al moment de la pujada salarial dels sous dels directius Adolf Todó i Jaume Massana --que no està acusat perquè no era del consell d'administració-- l'entitat estava en ple ERE, que va acabar afectat a 1.630 treballadors, i que no solament va haver-hi baixes incentivades.

"EXTRAORDINÀRIAMENT PERILLOSA"

Així, ha ressaltat que la caixa estava en una "situació crítica, extraordinàriament perillosa", no era viable sense el Frob, i que, segons ell, no podia caminar per si mateixa, si bé ha rebaixat la seva petició de responsabilitat civil als acusats a 783.000 euros (inicialment demanava 2,56 milions).

A més, s'ha remuntat a aquest any 2010, quan Espanya estava immersa en plena crisi i els treballadors veien retallats els seus sous que, en molts casos, a dia d'avui no s'han recuperat: "Tots sabem d'on procedeixen els salaris mileuristes que encara s'estan sofrint".

SOUS DE PRIMERA

Per exemplificar el que va suposar aquesta pujada, Maldonado ha usat un símil futbolístic per expressar que Todó i Massana volien uns sous de primera divisió --que s'estaven pagant a directius de bancs-- quan la seva entitat --una caixa d'estalvis-- jugava en segona.

Ha carregat també contra els consellers que van votar a favor dels acords retributius, que es van escudar que no tenien formació financera, confiaven en l'equip directiu, tenien informació positiva de l'evolució de l'entitat i que volien fidelitçar a l'adreça.

"Cobraven 1.625 euros en dietes per assistència i aquest any 80.000 euros en total de gener a novembre. El mínim que se'ls pot demanar que és que es mirin les dades", els ha enlletgit, assegurant que van actuar amb ignorància deliberada.

CONSELLERS, COOPERADORS

Ha considerat que els membres del consell van ser cooperadors necessaris perquè "eren els únics que podrien haver articulat algun mecanisme de rebot": per a ells demana penes de presó d'entre dos anys i tres mesos i nou mesos en funció de la seva participació.

El fiscal ha considerat provat que, al contrari del que van afirmar en el judici Serra i Todó, aquest últim va estar present en les votacions del consell d'administració perquè així ho va dir quan va declarar en el jutjat d'instrucció i ha defensat que el Banc d'Espanya no estava al corrent de les decisions i que es va assabentar posteriorment per la premsa.