L'Aeroport de Barcelona superarà els 50 milions de passatgers aquest 2018

L'Aeroport de Barcelona superarà els 50 milions de passatgers aquest 2018, enfront del rècord històric de 47 milions de viatgers registrats en 2017, gràcies a l'empenta dels usuaris internacionals.

Així ho ha dit aquest dissabte el director general de Negoci Regulat d'Aena, Javier Marín, que ha participat a la taula rodona 'Infraestructures, mobilitat i sostenibilitat', que se celebra en el marc de la XXIII Trobada d'Economia a S'Agaró (Girona ).

"Sóc optimista i penso que anem a superar aquesta xifra", ha destacat Marín, que ha posat en valor el creixement registrat per l'Aeroport del Prat des de 2008, quan va registrar 30 milions de passatgers, i des de l'obertura de la T1 el 2009 .

També, Marín ha indicat que aquests 20 milions de passatgers addicionals, dels 30 milions del 2008 als 50 que es preveuen per a aquest 2018, són internacionals, mentre que el trànsit domèstic s'ha mantingut constant al llarg d'aquests anys, i fins i tot s'ha reduït.

Marín ha posat com a exemple d'èxit l'Aeroport de Barcelona, en el qual operen un centenar de companyies, des d'on es pot anar a 212 destinacions i en el qual els viatgers internacionals es van situar l'any passat en 38,5 milions d'usuaris, un trànsit que s'ha duplicat des de 2010: "Són xifres impressionants de creixement i eficiència".

Marín també s'ha referit a la importància de la intermodalitat ia la necessitat que l'Aeroport de Barcelona i el de Girona es complementin, un objectiu en el qual s'està treballant amb la futura construcció d'un edifici satèl·lit al Prat, orientat per als vols de llarg radi i des del qual s'embarcarà després de fer la facturació a la T1.

Així mateix, Marín ha recordat el projecte d'ampliació de la terminal de Girona i la seva connexió amb Barcelona via AVE en un trajecte de 40 minuts, uns projectes que, en definitiva, compten amb una inversió de 2.000 milions d'euros per al període 2022-2026 : "Tot això ens permetrà fer un salt i no ser una barrera al creixement del transport aeri".

També han participat en aquesta taula rodona, que ha estat moderada pel president de Renfe, Isaías Táboas, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el director de Fedea, Àngel de la Font, i el conseller delegat de la Mobile World Capital Barcelona, Carles Grau.

2,9 milions de creueristes a Barcelona

Conesa ha destacat el salt d'escala que el Port de Barcelona va donar el 2017, situant-se com el port europeu que més va créixer en contenidors: "Per a aquest 2018 les xifres de creixement no són com les de 2017, però segueixen sent molt positives".

En aquest sentit, ha indicat que el Port de Barcelona preveu tancar el present exercici amb un augment del 18% en el tràfic de mercaderies, i en contenidors preveu arribar als 3,2 milions de TEU --unitat equivalent a un contenidor de 20 peus -, enfront dels 2,96 milions d'TEU l'any passat, un 8,1% més.

"Anem a créixer sempre que puguem donar sortida a la mercaderia", ha dit Conesa, que ha recordat que el 2019 l'enclavament barceloní presentarà el seu pla estratègic per continuar sent líder en tràfics estratègics com contenidors, vehicles i creuers, un tràfic que preveu situar-se en els 2,9 milions de creueristes aquest exercici, segons ha dit, davant els 2,7 de 2017, un 7,4% més.

FEDEA demana una visió intermodal

Per la seva banda, De la Fuente ha centrat la seva intervenció en els vicis de la inversió pública, com són l'aposta pel totxo i no tant pel coneixement, i un disseny de les infraestructures "excessivament" radial, i ha apostat per adoptar una visió intermodal.

"Volem guanyar vots amb els talls de cinta o ens entestem a intentar ajudar les regions a desenvolupar-se a força de cobrir-les amb ciment. Hi ha una manca de criteri de la rendibilitat en la inversió pública", ha dit, i ha posat com a exemple el AVE i alguns aeroports com el de Lleida, Ciudad Real i Castelló, mentre que ha lamentat que el Corredor Mediterrani encara no sigui una realitat.

Finalment, Grau ha abordat les xarxes de comunicacions i ha considerat que Espanya pot ser "referent" per liderar el 5G, alhora que ha posat en valor les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, ja que ha afirmat que les disrupcions tecnològiques generen un 30% més de llocs de treball dels que destrueixen, si bé es necessiten perfils més formats: "el repte més important com a país és el del talent per a aquest nou entorn".