Les eleccions a Andalusia marquen la temperatura de l'any electoral

 

Les eleccions a Andalusia d'aquest diumenge 2 de desembre marcaran el termòmetre d'un any ple de cites amb les urnes a tot el país. Dels resultats es buscarà un retrat de l'estat de les coses en el panorama nacional. No en va, Andalusia és la comunitat autònoma més poblada d'Espanya.

Del que els andalusos diguin en els seus onzens comicis autonòmics es buscaran conclusions en unes eleccions en les que es preveuen molt rellevants per als partits de l'oposició al Govern de Pedro Sánchez. Les quatre principals formacions - PSOE, PP, Endavant Andalusia, Ciutadans - parteixen amb un suport mínim al voltant del 20% segons totes les enquestes.

Més enllà d'una nova victòria per al PSOE d'Andalusia, liderat per Susana Díaz, i la necessitat de pactes, el centredreta lliura una batalla per qui liderarà aquest espai polític no només en aquesta comunitat, sinó també a Espanya. El PP i el seu nou líder, Pablo Casado, es juguen l'espai que els populars han tingut sobre aquest espai polític en els últims 30 anys. Enfront dels populars, Ciutadans i el partit d'ultradreta Vox busquen esgarrapar nous escons.

Per la seva banda, als socialistes els preocupa que l'abstenció els perjudiqui. El PSOE-A aspira mantenir el Govern andalús que ostenta de forma ininterrompuda des de l'accés a l'autonomia plena en 1982. Però totes la projeccions indiquen que haurà de pactar.

LLUITA PEL SEGON LLOC

La lluita pel segon lloc, que fins ara sempre ha ocupat el PP-A, apareix aquesta vegada molt més oberta segons tots els sondejos, fruit de l'avanç de Ciutadans (Cs) i l'estrena de Endavant Andalusia, coalició que agrupa Podem i IULV-CA al costat d'altres formacions de tall andalusista. Un altre factor addicional és la possible irrupció de VOX, amb enquestes que oscil·len entre mantenir-la sense representació al futur Parlament andalús a assolir fins a cinc escons.

Si es confirma aquest escenari, tan allunyat de majories absolutes, la formació de govern s'augura encara més complicada que després de les últimes autonòmiques, quan Susana Díaz va necessitar quatre votacions per ser investida amb el suport de Cs als 81 dies dels comicis, especialment després que durant la campanya la resta de forces s'hagin descartat amb insistència com a possibles socis de govern del PSOE-A.

Una de les principals claus serà conèixer si la suma de PP-A i Cs -i eventualment VOX- arriba als 55 escons que marquen la majoria absoluta o si almenys superen els parlamentaris que aconsegueixi el PSOE-A, fet que obligaria a Susana Díaz a buscar el suport de Endavant Andalusia per aconseguir la seva investidura si 'populars' i 'taronges' sumen les seves forces.

SUSANA DÍAZ ASPIRA A MAJOR SUPORT QUE EN 2015

La candidata socialista a la reelecció, Susana Díaz, ha reiterat durant la campanya que el seu objectiu és aconseguir el 2D un major suport que al març de 2015, quan el PSOE-A va superar els 1,4 milions de vots, el 35,4% del total, tot i que és possible que això es tradueixi fins i tot en la pèrdua d'alguns dels 47 escons amb què compta en l'actualitat per efecte de les restes en algunes províncies, que van beneficiar als socialistes fa tres anys i mig.

Díaz ha focalitzat la seva campanya, molt en clau andalusa, eludint temes nacionals i amb només dos actes al costat de Pedro Sánchez, en reclamar als andalusos una "àmplia majoria" que impedeixi el "bloqueig" de la Junta i fins i tot una eventual repetició d'eleccions , ja que l'Estatut d'Autonomia així ho estableix si cap candidat aconsegueix ser elegit transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura. En l'últim tram la candidata socialista ha apel·lat a una participació massiva per fer front al que s'anomena "aliança de la dreta i de l'extrema dreta" entre PP-A, Cs i VOX.

MORENO ESPERA SUMAR AMB CS per desbancar el PSOE-A

El candidat del PP-A, Juanma Moreno, ha centrat la seva campanya en presentar-se com l'única "alternativa real" a la continuïtat del PSOE-A a la Junta davant de Cs, que va facilitar la investidura de Susana Díaz en 2015 amb tres anys i mitjà d'acord de legislatura, i davant del risc d'un govern "socialcomunista" si Endavant Andalusia dóna el seu suport als socialistes com va fer IULV-CA quan el PP-a va aconseguir ser la força més votada a 2012.

Moreno ha comptat amb àmplia presència de 'Gènova' a Andalusia durant la campanya, amb caravanes 'paral·leles' de Pablo Casado, Teodoro García Egea i els vicesecretaris del partit. Tots els sondejos auguren un retrocés electoral del PP-A en relació a 2015, quan va repetir com a principal grup de l'oposició amb 33 parlamentaris superant el milió de vots amb un suport del 26,74%. Ara l'aspiració dels populars és consolidar aquest segon lloc i aconseguir la majoria absoluta o almenys superar el PSOE-A en escons sumant amb Cs com a via per aspirar a liderar un canvi de govern.

TERESA RODRÍGUEZ: NI 'SUSANISMO' NI GOVERN PP-CS

La candidata d'Endavant Andalusia i líder de Podem en la comunitat, Teresa Rodríguez, ha optat per una campanya "en tàndem" amb el coordinador general d'IULV-CA i candidat a la Vicepresidència de la Junta, Antonio Maíllo, com a alternativa al 'susanismo 'per l'esquerra enfront de la insistència de PP-a i Cs per presentar-la com a possible "crossa" del PSOE-a després del 2D.

Tot i que ha intentat evitar el debat sobre pactes postelectorals, Rodríguez sí que ha volgut deixar clar que Endavant Andalusia no serà soci d'un govern de Susana Díaz però tampoc permetrà un govern de les "dretes" de PP-A i Cs. Sumant els resultats per separat de Podem i IULV-CA el 2015, Endavant Andalusia hauria aconseguit llavors 20 escons (15 i 5) i prop de 867.000 vots --el 21,75% del total--.

MARÍN: DE SOCI DE LEGISLATURA A 'FLAGELL' DEL PSOE-A

El candidat de Cs, Juan Marín, s'ha esforçat durant la campanya per desmarcar-se del PSOE-A després de la ruptura de l'acord de legislatura que va precipitar l'avançament electoral, amb dures crítiques a la "corrupció" i el "clientelisme" socialista, i per desacreditar al PP-a com a alternativa després de 36 anys d'oposició "en blanc" per als andalusos.

Marín, que ha comptat amb el suport permanent de referents nacionals com Albert Rivera o Inés Acostades i ha inclòs en el seu discurs constants apel·lacions a la situació a Catalunya, ha arribat a anunciar que deixaria l'escó abans de permetre un nou govern de Susana Díaz i aspira a superar el PP-a per liderar junts un govern alternatiu al PSOE-a després del 2D. El 2015 Cs va irrompre al Parlament andalús amb nou escons i prop de 370.000 vots -el 9,28% - i ara tots els sondejos preveuen que almenys dupliqui aquestes xifres.

LA INCÒGNITA DE VOX

Una de les principals incògnites d'aquest 2D és el resultat que definitivament obtindrà VOX en les primeres eleccions que afronta a tot Espanya des del seu ascens a les enquestes, que li auguren almenys un 3% dels vots a nivell regional i que en alguns casos li han arribat a assignar fins a cinc parlamentaris.

Al març de 2015 la formació que a Andalusia lidera l'ex jutge Francisco Serrano prou feines va aconseguir 18.422 vots -el 0,46% - superat àmpliament per altres formacions extraparlamentàries com Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) -1,93% -, Partit Andalusista (PA) -1,52% - i Partit Animalista contra el Maltractament Animal (PACMA) -0,8% -.

PRIMERES ELECCIONS AMB SÁNCHEZ EN MONCLOA I PER AL PP DE CASAT

A més de la clau estrictament andalusa, la cita del 2D té una inevitable lectura en clau nacional en ser la primera convocatòria electoral des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Presidència del Govern després de la moció de censura que va desbancar Mariano Rajoy i per al nou PP liderat per Pablo Casado.

Precisament el PP, amb Pau Casado al capdavant i fins a tres caravanes 'paral·leles' a la de Juanma Moreno amb presència de dirigents de 'Gènova', i Cs, amb reiterades presències d'Albert Rivera i Inés Acostades, són les formacions que més s'han obstinat una campanya en clau nacional, apel·lant especialment a Susana Díaz a pronunciar-se sobre matèries com la situació a Catalunya, el Brexit i Gibraltar o els pressupostos generals de l'Estat (PGE).

Davant d'això, Pedro Sánchez només ha coincidit en dos mítings amb Susana Díaz i els ministres desplaçats a la campanya andalusa no han compartit actes amb la candidata a la reelecció. De la mateixa manera, Pablo Iglesias només ha participat al costat d'Alberto Garzón en tres actes amb Teresa Rodríguez i Antonio Maíllo, que també han rebut el suport presencial d'altres dirigents com Íñigo Errejón.