Mor Josep Lluís Núñez, expresident del FC Barcelona i empresari

 

El fundador i president de l'empresa constructora 'Núñez i Navarro' i expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez Clemente ha mort aquest dilluns als 87 anys d'edat, segons van confirmar fonts properes.

Núñez va ser president del FC Barcelona entre 1978 i 2000, sent el president més longeu del club blaugrana (22 anys) i el que més títols va aconseguir, amb 140 entre les seccions professionals de l'entitat.

Sota la seva presidència l'equip de futbol va aconseguir la primera Copa d'Europa, en 1992 en Wembley, gràcies al 'Dream Team' del també mort Johan Cruyff. "Figura clau en la història contemporània del club", li descriu el Barça en un comunicat en el qual lamenta la mort del seu expresident.

Va arribar a la presidència del FC Barcelona al maig de 1978 quan, en les primeres eleccions amb sufragi universal entre els socis de l'entitat, va guanyar per un escàs marge de vot a Ferran Ariño i a Nicolau Casaus, amb qui arribaria a un acord per integrar-se a la seva Junta Directiva.

Núñez, amb Casaus i amb Joan Gaspart, que acabaria sent president com a hereu del primer, va formar el nucli dur d'un club que va modernitzar, al que va sanejar econòmicament i al que va posar en primera fila a nivell esportiu, tant en futbol com en bàsquet, hoquei patinis i handbol, sobretot.

El primer títol de l'equip de futbol no va trigar a arribar, amb la Recopa d'Europa de 1979, encara que no s'aconseguiria la primera Lliga fins a la temporada 1984/85 amb algunes Copes del Rei d'acompanyament en una primera dècada de pocs títols.

Amb l'obstinació posada a millorar l'economia del club, fet que va aconseguir amb escreix multiplicant el patrimoni de l'entitat, la plantilla de futbol va dur a terme en 1988 el conegut com a 'Motí del Hesperia' com a queixa de la política exercida per Núñez en els seus dret d'imatge i pagaments a Hisenda.

Els seus primers anys en el càrrec van veure també l'arribada de la seva primera gran estel, Diego Armando Maradona, si ben l'argentí va estar amb prou feines dos anys i no va arribar a guanyar cap títol important. I és que aquests estaven esperant al 'Dream Team'.

Johan Cruyff, abans d'enemistar-se amb Núñez i donar pas a un debat entre 'cruyffistas' i 'nuñistas' que encara perdura en els socis més antics, va dirigir des de la banqueta i en plena sintonia amb la presidència a un 'Dream Team' que, fins al Barça de Pep Guardiola, va ser considerat el millor de la història de l'entitat.

Més enllà de la Copa d'Europa de Wembley van arribar quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopas d'Espanya, una Recopa d'Europa i una Supercopa d'Europa. No obstant això, la relació entre Núñez i Cruyff es va ser desgastant, amb l'entrenador criticant que Núñez posés els diners al banc i no en la gespa, fins que el seu binomi va finalitzar.

La mà dura de Núñez en els nombres va propiciar que diversos jugadors, com el propi Maradona, Schuster, Stoitchkov o Ronaldo es marxessin del club al no poder renovar contracte en millors condicions, un taló d'Aquiles per a un Núñez que, en el 2000, va decidir deixar el club en tenir ja a bona part dels socis en contra.

Una massa social que va fer créixer com cap altre president ha aconseguit. A la fi de 1978, any en què va arribar a la presidència, el club tenia 77.905 socis. A la seva marxa, l'any 2000, eren més de 106.000 socis. Per aquest motiu Núñez també pogués destacar en la faceta social i patrimonial.

Va fer diverses reformes en el Camp Nou i en el Palau Blaugrana per millorar les principals instal·lacions, i va ser artífex de la construcció de la Masia, on es va forjar la talentosa pedrera blaugrana, així com del Miniestadi o el Museu que ara porta el seu nom.

Però no tot van ser aspectes positius en el seu mandat. Si en l'esportiu va aconseguir 140 títols, més que cap altre president, en futbol només van ser 27 i alguns d'ells considerats menors. En canvi, les seccions i l'handbol, amb 50 títols, van engreixar el seu brillant palmarès final.

No obstant això, la seva gestió va fer que diversos socis s'alcessin contra ell per via de la plataforma Elefant Blau, amb el posteriorment president Joan Laporta entre ells, que van aconseguir emprendre una moció de censura que Núñez va superar en 1998, si ben l'any 2000, fruit de les vàries escissions entre el barcelonisme i amb crisi de resultats, va optar per deixar la presidència i convocar eleccions, posant fi al seu mandat 22 anys després.

A nivell de la seva empresa del sector de la construcció 'Núñez i Navarro', el reeixit empresari va haver de bregar finalment amb la justícia per un delicte fiscal, que li va portar a estar finalment dos anys i dos mesos a la presó fruit del 'Caso Hisenda', en el qual també va estar implicat el seu fill i hereu en la companyia.