Qui són els 'armilles grogues' i què volen?

 

El que va començar com una protesta dels conductors francesos per l'impost sobre el combustible, ara apel·la a un sentiment antigovernamental més ampli.

Qui són els 'armilles grogues' ('gilets jaunes')?

A principis de novembre es va iniciar un moviment popular de protesta ciutadana contra l'augment previst dels impostos al dièsel ia la gasolina, que Emmanuel Macron va insistir que ajudaria a la transició del país cap a l'energia verda. Una enquesta realitzada llavors va revelar que el preu del combustible s'havia convertit en el tema de conversa més important de França.

El moviment va ser anomenat 'gilets grocs' (armilles grogues) perquè els manifestants porten les armilles fluorescents grocs d'alta visibilitat que tots els automobilistes han de per llei portar en els seus cotxes. Però el que va començar com una protesta per l'impost al combustible s'ha transformat en un moviment antigovernamental més ampli.

A diferència dels anteriors moviments de protesta francesos, va sorgir en línia a través de peticions i va ser organitzat per treballadors ordinaris que publicaven vídeos en els mitjans socials, sense el suport d'un líder establert, un sindicat o un partit polític.

El dissabte 17 de novembre es va celebrar el primer dia nacional de protestes a tot França, i les protestes han continuat diàriament, incloent bloquejos de carreteres, barricades de rotondes i el bloqueig de dipòsits de combustible.

Com s'han intensificat les protestes?

El Ministeri de l'Interior francès diu que el nombre total de persones que es van manifestar ha disminuït des del seu màxim el 17 de novembre, quan unes 285.000 persones es van manifestar a tot França. L'1 de desembre, dues setmanes després de les primeres protestes, el Ministeri de l'Interior va dir que a les 15.00 hores havia 75.000 persones als carrers. Es creu que al voltant de 100.000 en total es van manifestar a França al llarg del dia.

No obstant això, la violència s'ha intensificat en les protestes setmanals de París celebrades els dissabtes. Mentre milers de persones es manifestaven pacíficament l'1 de desembre, unes 3.000 persones van lliurar batalles amb la policia, van cremar més de 100 cotxes, van incendiar diversos edificis i van destrossar aparadors i façanes de botigues en alguns dels carrers més cares de la capital.

Les autoritats van culpar als manifestants d'extrema dreta i extrema esquerra "professionals" per infiltrar-se en les manifestacions pacífiques. El fiscal de París va dir que la majoria de les més de 300 persones sota custòdia policial després de la violència de París eren homes d'entre 30 i 40 anys d'edat que "havien vingut a lluitar contra la policia i alhora que afirmaven ser part del moviment 'gilets grocs'".

També hi va haver enfrontaments violents amb la policia a Tolosa. A Le Puy-en-Velay, l'oficina del prefecte local va ser ruixada amb gasolina i es va incendiar breument.

Les protestes fins i tot estan tenint repercussió en el trànsit de la frontera amb Catalunya. Segons la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM), s'han registrat cues de diversos quilòmetres a l'AP-7 a la Jonquera ia l'AP-8 a Biriatou.

Els manifestants de les armilles grocs en altres regions franceses continuen bloquejant les carreteres, i alguns dipòsits de combustible han estat bloquejats al nord-oest. Alguns estudiants de secundària també s'han unit al moviment i han posat barricades a les escoles.

Una enquesta per Harris Interactive realitzada després de la violència de dissabte a París va revelar que el 72% dels francesos seguien donant suport als armilles grogues, però el 85% va dir que no estaven d'acord amb la violència a París.

Qui són els manifestants i quines són les seves queixes?

Els manifestants procedeixen majoritàriament de pobles perifèrics, ciutats i zones rurals de tot França i entre ells hi ha moltes dones i mares solteres. La majoria dels manifestants tenen feina, com secretàries, treballadors de fàbriques, repartidors i cuidadors. Tots diuen que els seus baixos ingressos no els permeten arribar a final de mes.

El moviment està predominantment en contra d'un sistema tributari que es percep com injust, però existeixen nombroses queixes i diferències d'opinió. La majoria vol eliminar els impostos als combustibles, revisar el sistema tributari, augmentar el salari mínim i fer retrocedir les retallades tributàries de Macron per als rics i el seu programa econòmic a favor de les empreses. Però alguns també volen que es dissolgui el parlament i que Macron renunciï.

Quines són les implicacions per Macron i França?

Aquesta és la primera gran crisi de la presidència de Macron. El proempresario i proeuropeu de 40 anys ha posat en joc la seva identitat política a l'insistir que mai cediria davant les protestes al carrer. Però les enquestes suggereixen que no atén les preocupacions dels treballadors de baixos ingressos i que se li pressiona perquè faci concessions.

És perjudicial que Macron -el moviment polític incipient, La République En Marche, va ser concebut com un moviment de base per escoltar la gent- s'hagi vist sorprès per aquesta sobtada revolta fiscal. Encara Macron va vèncer a la ultradretana Marine Le Pen a les eleccions presidencials de l'any passat, l'ambient de desconfiança cap a la classe política mai va desaparèixer.

La qüestió és què podria oferir Macron ara per calmar les protestes i si ara ajusta la seva política econòmica.

Els primers 18 mesos de la presidència de Macron es van definir pel seu desig de que les empreses siguin més competitives; ha retallat els impostos sobre les empreses i ha transformat l'impost sobre el patrimoni de França, alleujant la càrrega fiscal dels més rics.

Macron està ara sota pressió perquè consideri les demandes de les armilles grocs, que inclouen l'eliminació de l'impost ecològic i l'augment del salari mínim. No està clar quines mesures podria proposar el govern en els pròxims dies. El ministre d'Economia, Bruno Le Maire, va dir dilluns que el Govern hauria de seguir endavant amb la reducció dels impostos, però al mateix temps reduir l'elevada despesa pública de França.