Jutges adverteixen que els caps dels Mossos que ordenessin no actuar contra els CDR van cometre un delicte

 

L'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria considera que els caps dels Mossos d'Esquadra o responsables polítics catalans podrien haver incorregut en algun delicte si van ordenar no actuar contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) durant els incidents del passat cap de setmana.

L'associació recorda més el cas del major Josep Lluís Trapero, acusat de rebel·lió a l'Audiència Nacional per no complir les resolucions judicials que impedien la celebració del referèndum independentista l'1 d'octubre de 2017.

"Si hi ha un polític, un cap o un superior que dóna una determinada ordre perquè no s'actuï tot i sabent que s'estan cometent fets delictius, això pot ser responsabilitat de la persona que dóna l'ordre. Hi ha persones que estan sent jutjades per aquest tema, per exemple Trapero", ha subratllat Raimundo Prat, portaveu de l'associació.

Prat ha recordat que les forces i cossos de seguretat de l'Estat, també els Mossos d'Esquadra, "estan per salvaguardar els drets dels ciutadans i per actuar quan estiguin contemplant que hi ha actuacions delictives" com les que es van veure el cap de setmana quan els CDR van bloquejar l'autopista AP-7 durant gairebé un dia.

En aquest sentit, ha insistit que a Espanya hi ha "unes lleis, unes normes i una obligació de denunciar fets delictius" i que "qualsevol persona pot fer-ho", alhora que les forces de seguretat "tenen el mandat de vetllar pels drets de tots els ciutadans quan es veuen limitats per actes que no estan permesos", com va ocórrer a l'AP-7.

A la pregunta de si l'actuació dels CDR seria competència dels tribunals catalans o si, per contra, els possibles delictes podrien ser estudiats a l'Audiència Nacional, Prat no ha volgut aventurar cap possibilitat perquè considera que l'assumpte ha de ser objecte de una anàlisi més detallada dels fets ocorreguts el passat cap de setmana.

TERRORISME, FORA DE CONTEXT

Referent a això, el portaveu de Jutges i jutgesses per a la Democràcia, Ignacio González Vera, sí que ha descartat que s'hagi de fer càrrec del cas l'Audiència Nacional, ja que, segons ell, dir que l'activitat dels CDR és terrorisme semblaria "una cosa tret de context", ja que considera que en tot cas" podrien ser desordres públics, tot i que caldrà veure el cas concret".

D'aquesta manera, González Vera entén que "si és un problema d'ordre públic correspondrà a les autoritats policials identificar-los, detenir-los i lliurar-los i posar-los a disposició de la justícia".

Sobre les paraules del president de la Generatitat, Quim Torra, el portaveu opina que "són declaracions desafortunades", però que "corresponen a la llibertat d'expressió en el context polític".

Més contundent s'han mostrat des de l'Associació Progressista Independent de Fiscals (APIF), que ha remès aquest dilluns una carta a l'fiscal general de l'Estat, María José Segarra, en què l'insta a ordenar "directament" als Mossos que actuïn en Catalunya contra els disturbis provocats pels CDR, ja que els seus responsables polítics no ho fan.

"Li demanem respectuosament que, per garantir degudament que la Fiscalia no sigui un apèndix més del Govern, sinó el primer garant dels drets dels ciutadans, s'adoptin decisions perquè aquesta situació mai torni a donar-se. Si les forces policials corresponents no actuen per pròpia iniciativa, no hem de recordar-li que VE pot donar-li ordres directament als seus caps superiors", diu en la seva missiva.

IMPUNITAT INCOMPRENSIBLE

L'organització es refereix amb "no poc descontentament" al fet que "durant almenys 15 hores del dia d'abans d'ahir, nombroses carreteres que uneixen la Comunitat Autònoma de Catalunya amb altres limítrofes eren tallades amb total impunitat per components dels autodenominats CDR, mentre cap autoritat ni policial ni judicial feia absolutament res".

"No podem comprendre com ningú va procedir a identificar els autors ja desmantellar aquestes barricades, que impedien el legítim exercici del dret fonamental a la llibertat deambulatòria a infinitat de famílies que viatjaven o professionals que feien la feina de casa", afirmen els fiscals.

Critiquen així que "davant de conductes que semblen encaixar perfectament en delictes greus" no s'entén "com des de les direccions de les fiscalies afectades i, en última instància", des de la Fiscalia General de l'Estat, no es van adoptar "de manera immediata mesures davant delictes que s'estaven consumant a plena llum del dia, a la vista de tots i difosos en tota mena de mitjans de comunicació" i emplacen a Segarra a "prendre decisions" perquè no torni a succeir.

Mentrestant, la portaveu de l'Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, entén que "és aviat" per demanar actuacions a la Fiscalia General de l'Estat, en primer lloc, perquè cal deixar marge al Ministeri Públic per si de 'motu proprio' decideix prendre mesures i, en segon, perquè entén que davant d'una situació que afecta la seguretat ciutadana, els primers que han de respondre són la Conselleria d'Interior o, si no, el Ministeri de l'Interior.

"El raonable i per una qüestió de seguretat ciutadana no és només posar el focus en la Fiscalia General de l'Estat, sinó demanar a la Generalitat i al Ministeri de l'Interior que es mantingui l'ordre a Catalunya. Hauran de fer les actuacions oportunes perquè la situació no es desbordi ", per apuntar que potser convindrien reunions bilaterals.