Tensió entre Espanya i Eslovènia després de les paraules de Torra

 

El Ministeri d'Afers Estrangers, UE i Cooperació ha afirmat aquest dimecres que l'ambaixador espanyol a Eslovènia no ha estat convocat pel Govern de Ljubljana, sinó que va ser ell qui va demanar una reunió, arran de la visita del president català,  Quim Torra, i la seva reunió amb el president eslovè, Borut Pahor.

Així ho ha assenyalat un portaveu d'Exteriors després que la premsa eslovena hagi afirmat que l'ambaixador espanyol, José Luis de la Penya, estava citat al Ministeri d'Exteriors eslovè. Segons aquest portaveu, l'ambaixador va demanar una reunió i, en aquest marc, ha estat "convidat" al Ministeri i es reunirà dijous amb el director general per a Europa.

Segons el diari eslovè 'Delo', el departament dirigit per Miro Cerar vol explicar que la independència eslovena "no va ser un acte violent", sinó que Eslovènia "es va veure obligada a defensar-se contra l'agressió de l'exèrcit federal".

El diari precisa que el Ministeri eslovè va donar aquesta informació preguntat si respondria a les paraules del ministre espanyol, Josep Borrell, que aquest dilluns va escriure una sèrie de tuits avisant que Torra incorria en una "greu irresponsabilitat" apostar per una independència per la "via eslovena".

En concret, Borrell va dir que proposar la "via eslovena" per aconseguir la independència de Catalunya, "amb totes les conseqüències" i "disposats a tot" és "apel·lar a una solució violenta que va ser el detonant de la guerra a Iugoslàvia, la pitjor en sòl europeu des de 1945".

"Només des d'una extrema ignorància es pot comparar l'Eslovènia de Iugoslàvia de 1990, encara de partit únic, amb la Catalunya de l'Espanya de 2018", va emfatitzar el cap de la diplomàcia espanyola.

Aquest mateix dimecres, en el ple del Congrés, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha carregat sense miraments contra la defensa de la via eslovena per a Catalunya defensada per Torra perquè denota la "desesperació de qui no té més argument que la mentida".

Sánchez ha advertit que reivindicar com ho fa l'independentisme català la via kosovar o eslovena denota un "desconeixement de la història" i una "manipulació inacceptable", entre altres coses perquè Eslovènia va aconseguir la independència després d'una guerra de 10 dies que es va saldar amb desenes de morts.

El cap de l'Executiu ha recordat l'etapa en què va treballar com a membre del gabinet de l'Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina, en la qual va viure de primera mà les conseqüències de les guerres civils a l'antiga Iugoslàvia, i en particular, com els refugiats kosovars fugien de la neteja ètnica. "No cal que m'ho expliquin. El vaig veure i ho vaig viure", ha subratllat.