Independentisme català a Europa: La CUP decideixen si es presenten a les eleccions europees

 

La CUP reuneix aquest dissabte a la 13 hores al seu Consell Polític i al seu Grup d'Acció Parlamentari (GAP) a Artés (Barcelona) per decidir si presenten candidatura a les eleccions europees per primera vegada en la història de la formació.

Segons han explicat fonts 'cupaires', en aquesta reunió es presenten dos documents: un defensant presentar la candidatura i un altre rebutjant; es debaten i es voten en una primera volta en què es necessita majoria absoluta per prendre la decisió i en una segona on val amb majoria simple.

La decisió d'anar o no a les eleccions europees ja es va abordar en l'últim Consell Polític i GAP celebrat el 10 de novembre a Perpinyà (França). Però no hi va haver acord en una votació que requeria majoria absoluta, per això ara, per desencallar la situació, voten de nou.

En aquest temps, l'organització ha celebrat debats per esmenar els documents presentats i fusionar-los, de manera que dissabte poden enfrontar dos posicionaments plasmats en un document a favor i un altre contra de donar el salt a Europa.

Document a favor

Un dels documents planteja que, davant d'un context polític d'excepcionalitat i prioritzant la internacionalització del conflicte català com una de les bases de l'estratègia política de la CUP, l'organització ha de presentar una candidatura.

Aquest text argumenta que "es necessita fer un posicionament anticapitalista de l'independentisme català i fer veure que hi ha un independentisme a Catalunya no liberal", expliquen les mateixes fonts.

També adverteix de la necessitat de fer front al discurs xenòfob i d'extrema dreta que s'estén per Europa "i també a l'Estat espanyol".

Finalment, planteja com a argument teixir aliances amb altres actors independentistes o de l'esquerra a l'Estat ia la UE, i "la possibilitat de la visibilització dels Països Catalans".

Document en contra

El document que defensa el 'no' a concórrer a les eleccions europees del 25 de maig, adverteix que la UE "és el cor del capitalisme".

Subratlla que des de l'espai europeu s'ha mirat "cap a un altre costat durant la vulneració i regressió de drets de l'Estat espanyol, davant la militarització i davant el racisme institucional".

La UE va demostrar l'1 i el 3 d'octubre de 2017 "que mirava cap a un altre costat quan l'Estat vulnerava drets civils i polítics" a Catalunya, planteja el document.

A més, recorda que no ha donat suport al dret d'autodeterminació dels catalans ni ha "reconegut ni als presos polítics ni als exiliats", i adverteix de l'opacitat i falta de marge d'actuació de l'Europarlament.

Aquest mateix document prioritza l'agenda municipalista de la CUP com el "bastió de la resistència" i avisa que dedicar temps a unes eleccions europees seria abandonar el projecte municipalista, especialment tenint en compte que les eleccions municipals se celebren el mateix dia que les europees .

Exposa que, malgrat que la UE no sigui l'opció de la CUP, l'organització ha de continuar, "internacionalitzant el conflicte i teixint aliances amb els que prioritzin fer fora el feixisme i el racisme d'Europa, fora de l'encotillament de la institució".

Consell sense noms

Les mateixes fonts recorden que a la reunió d'aquest dissabte no s'aborden noms de candidats perquè encara no s'ha decidit si es concorre o no als comicis.

En cas que s'arribés a decidir que la CUP té encaix a la UE, "primer es definiria el projecte que ha de tenir i, més tard, es escolliria en un procés obert a les bases a les persones que han de defensar des d'una candidatura" , per això, encara no han abordat noms concrets.