El Consell de Ministres aprova la pujada del salari mínim i del sou dels funcionaris

 

El Consell de Ministres aprova aquest divendres a Barcelona la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 900 euros mensuals per catorze pagues a partir de l'1 de gener, la qual cosa suposa un augment del 22,3% respecte a la seva actual quantia, de 735,9 euros al mes.

Aquest increment del SMI és fruit de l'acord que va aconseguir l'Executiu amb Units Podem per als Pressupostos Generals de l'Estat de 2019 i, segons va destacar fa uns dies el president del Govern central, Pedro Sánchez, es tracta d'un increment que "impugna la devaluació salarial" soferta en els últims anys com a conseqüència de la reforma laboral de 2012, realitzada pel Govern del PP.

La quantia del salari mínim s'aprova habitualment per decret a la fi de desembre, per a la seva entrada en vigor l'1 de gener de l'any següent.

La pujada del salari mínim en un 22,3% per al 2019 ha generat malestar en la CEOE per haver-se pactat "a esquena" del diàleg social.

Des del Banc d'Espanya s'ha advertit dels efectes negatius que sol tenir la pujada del SMI en l'ocupació. El Fons Monetari Internacional (FMI), per part seva, ha demanat al Govern que sigui "acurat" per les implicacions negatives que aquesta mesura podria tenir sobre l'ús dels joves i dels treballadors amb menor qualificació.

EMPLEATS PÚBLICS

El Consell de Ministres també dóna llum verda a la pujada salarial dels empleats públics per a 2019, que serà com a mínim del 2,25%, xifra a la qual podrà sumar-se un 0,25% lligat a l'evolució del PIB i un altre 0,25% procedent de fons addicionals.

En total, en un escenari de màxims, la pujada salarial podria aconseguir el 2,75%, encara que per a això el PIB hauria de créixer l'any vinent un 2,5% i la previsió és que ho faci un 2,3%.

Aquest increment del salari dels empleats públics és fruit d'un acord que els sindicats van aconseguir amb el Govern del PP i que l'Executiu socialista es va comprometre a aplicar.

Els sindicats de la Funció Pública venien reclamant des de fa setmanes al Govern central que procedís a aprovar aquesta pujada per decret davant el retard en l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2019 i la consegüent pròrroga pressupostària dels de 2018.

Les organitzacions sindicals no volien demores en l'aplicació de la pujada salarial per als empleats públics. Deixar aquesta en mans dels Pressupostos de 2019 o d'un decret posterior al mes de gener hauria suposat la seva aplicació amb efectes retroactius, una fórmula que ja s'ha utilitzat en altres ocasions i que els sindicats no volien que es repetís.