El Congrés dóna llum verda a la reforma per preparar els jutges contra la violència masclista

 

El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma de la Llei del poder judicial per a la posada en marxa de mesures urgents incloses en el Pacte d'Estat contra la violència de gènere, relacionades amb la formació dels professionals. A més, declara la violència masclista com una especialitat jurídica, com la de Mercantil, Penal, Menors o Social, amb les mateixes proves selectives d'especialització i condicions per a l'ascens dels magistrats en la seva carrera professional.

La norma ha comptat amb el suport majoritari de la Cambra. Totes les formacions han votat a favor, a excepció d'EH Bildu, que ha decidit abstenir-se.

Després del seu pas pel Senat, la norma també ha inclòs una petició de la Fundació CERMI Dones (FCM) perquè es tingui en compte la variable de discapacitat en les dades sobre víctimes d'aquesta xacra. Així, la llei recull que s'haurà de "facilitar que la informació estadística pugui ser desagregada tenint en compte l'indicador de discapacitat" i es "establirà un registre estadístic de menors d'edat víctimes de violència de gènere, que inclogui, a més, l'indicador de discapacitat".

Aquesta modificació arriba de la mà del PP, tal com ha assenyalat el seu portaveu en aquest debat, Dolors Alba, que ha agraït a la resta de grups el seu suport en aquest sentit.

Sí que ha lamentat que una altra de les seves propostes, la de traslladar les dades recollides en matèria de violència masclista a la comissió creada al Congrés per fer seguiment en el compliment del Pacte d'Estat, aneu a caure en "sac trencat". Segons ha recordat, aquest òrgan s'ha reunit en un any en dues ocasions i no sembla que hagi de fer-ho en un futur. Per Alba es tracta d'un exemple del canvi d'actitud del PSOE després de la seva arribada al Govern. "Al PP li interessa el Pacte sempre, i el seu interès no varia en funció d'on bufi el vent", ha apuntat.

El PSOE també s'ha portat les crítiques de Units Podem, encara que en aquest cas compartides també amb el PP. La portaveu d'Igualtat del grup confederal, la diputada d'En Marea Ángela Rodríguez, ha lamentat que aquest text que s'aprova no inclogui totes les violències masclistes i es mantingui en descriure la violència de gènere com una cosa que passa en l'àmbit de la parella .

"DARRERE DELS ASSASSINS ESTÀ EL PATRIARCAT"

"Ni PSOE ni PP ho han donat suport", ha denunciat. Rodríguez destaca que per a aquests dos partits "si el que viola és el marit, sí que és violència de gènere, però si ho fa un desconegut, no", i, segons la seva opinió, això és "preocupant", en una setmana en què s'ha complert l'aniversari de la mort d'Ana Orantes --considerada la primera víctima d'aquesta violència després de ser cremada pel seu exmarit-- i s'ha conegut un nou cas de violència contra la dona, amb l'assassinat de Laura Luelmo.

"Aquests dos casos ens permeten veure les dues formes diferents de com hem treballat en les reformes masclistes. En els casos com el de Orantes hem millorat perquè acceptem que en el matrimoni puguin succeir, però en casos com el de Diana Quer, Laura Luelmo o Marta del Castillo, seguim dient amb aquesta llei que no és masclisme", ha denunciat en la seva intervenció, abans d'apuntar que" darrere d'assassinats com el de Luelmo està el patriarcat, no un marit "i que aquesta xacra és una cosa que li pot passar a qualsevol dona perquè és una "qüestió aleatòria".

La portaveu del PSOE en aquest debat, Carmen Rocío Coll, ha contestat a la seva homòloga 'estatge', demanant-li que no donés lliçons de lluita contra la violència de gènere als socialistes i li ha recordat que en el Pacte es va acordar la creació d'una llei de violències sexuals, que han acordat Govern i Units Podem.

En la seva intervenció, ha valorat positivament les esmenes incloses relacionades amb les dones amb discapacitat víctimes de violència de gènere, i ha celebrat l'arribada d'un text que evitarà alguns dels problemes que patien les dones amb la Justícia, com la doble victimització o la manca de comprensió dels funcionaris.

CS ACUSA EL PP DE "ENGANYAR" A LA SOCIETAT

Coll ha mostrat, a més, la seva preocupació pel caire que, al seu parer, està prenent el discurs d'igualtat del PP des de fa unes setmanes. També Ciutadans s'ha referit a aquest tema i, concretament, al debat que aquest dimecres va protagonitzar la sessió de control del Congrés, en relació a l'assassinat de Laura Luelmo i la petició del president del PP, Pablo Casado, a la resta de grups que no deroguessin la presó permanent revisable.

La portaveu d'Igualtat 'taronja', Patricia Reyes ha demanat als populars que deixessin de fer servir la "demagògia" i els ha acusat d'"enganyar a l'opinió pública" quan asseguren que la presó permanent revisable hagués evitat l'assassinat de Luelmo: "Si se li hagués aplicat aquest sistema l'acusat en el seu primer delicte, comptaria amb el tercer grau de semillibertat des de 2010", ha apuntat. Reyes també ha carregat contra Units Podem perquè simplifica el problema de la violència masclista "d'una manera ridícula" i que provoca que el missatge "quedi en res".

Fora ja del debat del que ha passat a la sessió de control, el PNB ha valorat la nova norma com un "avanç més" després de la llei integral, la d'Igualtat i les que, en aquesta matèria, han anat aprovant autonomies i ens locals. Malgrat aquestes paraules, el portaveu dels nacionalistes bascos, Mikel Legarda, creu que "queda molt per fer", destacant l'arribada de líders de la dreta i de l'ultradreta que qualifiquen la violència de gènere com una "ideologia", com si aquest problema "fos una cosa opinable".

Des d'ERC, el seu representant en el debat, Carolina Telechea, ha mostrat el compromís de la seva formació amb aquesta xacra i ha cridat a millorar una justícia que no qüestioni a les víctimes i posi l'ull en els agressors. De manera similar s'ha expressat la portaveu de Compromís, Marta Sorlí, que ha recordat sentències de jutges en què es qüestionava a una víctima per la seva roba o pel seu comportament durant l'agressió. "Ens segueixen qüestionant i culpant", segons ha apuntat, per a declarar que aquesta situació només es canvia "ensenyant a la societat, i especialment als homes, que les dones són persones.