El Govern central va treure la paraula "Constitució" del comunicat per acontentar Torra

 

El Govern central ha justificat aquest divendres que en el comunicat conjunt després de la reunió d'aquest dijous entre Pedro Sánchez i Quim Torra no s'esmentés la Constitució. En aquest sentit, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha assegurat que es va incloure la recerca d'una resposta democràtica en el marc de la "seguretat jurídica" perquè aquest terme implica complir tot l'ordenament: la Constitució, l'Estatut i la resta de lleis.

La ministra d'Educació i portaveu de l'Executiu, Isabel Celaá, que ha comparegut de manera conjunta amb Batet després de la reunió del Consell de Ministres, ha realitzat una valoració positiva de la reunió d'entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat, assegurant que "un dels objectius d'aquest Govern central és canalitzar políticament les relacions amb Catalunya per buscar una sortida al conflicte de Catalunya".

El Consell de Ministres ha tingut lloc a l'edifici de la Llotja del Mar, a Barcelona, envoltat de fortes mesures de seguretat i amb incidents entre manifestants de CDR i els Mossos d'Esquadra a diversos punts de la ciutat.

En el comunicat conjunt emès pel Govern espanyol i la Generalitat s'afirmava que, "amb l'objectiu de garantir una solució, s'han de potenciar els espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de les societat catalana, en el marc de la seguretat jurídica".

Amb aquesta fórmula, es suprimia la referència al compliment de la Constitució que contenia l'esborrany inicial proposat per l'Executiu de Sánchez. Tant Celaá com Batet han rebut diverses preguntes sobre això, però la resposta reiterada ha estat que el terme "seguretat jurídica" implica complir amb tot l'ordenament jurídic.

"No hi ha seguretat jurídica sense respecte a l'ordenament jurídic, compost per totes i cadascuna de les normes, començant per la Constitució, els estatuts d'autonomia i la resta de les lleis que el componen", ha argumentat la ministra Batet, que també ha recalcat que aquesta expressió està prevista en l'article 9 de la Constitució espanyola.

D'aquesta manera, tant Batet com Celaá no han dit que el Govern espanyol hagi acceptat la petició de la Generalitat que no s'inclogués una referència a la Constitució en el comunicat dels dos governs. Això, tot i que ahir fonts del Govern espanyol van explicar que originalment volien que el comunicat inclogués una menció explícita de la Constitució, però que per a la Generalitat això suposava un problema, per la qual cosa es va optar per la fórmula d'esmentar la "seguretat jurídica ", que va satisfer a les dues parts.

Eludeixen PRECISAR SI LA REUNIÓ AMB TORRA DESBLOQUEJA EL PRESSUPOST

Les dues ministres, que han defensat contínuament la via del diàleg, han apel·lat també a la "reciprocitat" per part dels partits que componen el Govern central i també han cridat al diàleg entre els mateixos catalans, és a dir, entre totes les forces que formen el arc parlamentari.

La titular de Política Territorial i la portaveu també han evitat respondre a les preguntes de si la trobada entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat havia servit per desbloquejar l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per a 2019.

Batet s'ha limitat a respondre que la reunió va servir per reconèixer el positiu que aporta el diàleg i ha recordat que el "desglaç" que va suposar la primera reunió entre Sánchez i Torra "ha donat els seus fruits" amb acords i mesures concretes en benefici dels ciutadans.

La Portaveu del Govern central, per la seva banda, s'ha centrat en animar els partits a que aprovin els comptes públics i en retreure a les "forces de la dreta" que hagin bloquejat la reforma de la Llei perquè el Senat no tingui l'última paraula sobre la modificació de la senda de dèficit.

Celaá considera que és una "anomalia democràtica" que el Senat, amb majoria del PP, pugui bloquejar l'aprovació de la nova senda de dèficit --el 1,8% - que, precisament aquest dijous, va tirar endavant al Congrés dels Diputats amb la majoria que va aprovar la moció de censura.

CELAÁ ACUSA PP I CS DE VOLER RECENTRALITZAR

La titular d'Educació també ha carregat contra el PP i Cs per la seva reiterada proposta d'aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya: "El invoquen com si fos l'únic article de la Constitució", ha recalcat abans d'expressar la seva convicció que "la defensa de l'aplicació perpètua d'aquest article no aporta cap resposta política, tret que després de la seva invocació permanent s'amagui un afany de recentralització perpètua de les competències de l'autonomia de Catalunya".

Després de deixar clar que el Govern central "no està en absolut d'acord" amb aquest plantejament, ha precisat que no vol tornar a una "Espanya de trist record d'anys enrere, centralista i recentralitzadora".

A més, Celaá ha rebutjat que l'executiu de Pedro Sánchez vagi a interferir en la via judicial que hi ha contra l'anterior Govern espanyol després de ser preguntada si creia que es podia normalitzar la situació política mentre hi hagués "presos i exiliats", han preguntat.

Ha respost, referent a això, que Espanya és un estat de dret que es sustenta sobre la separació de poders i l'Executiu no pot interferir en l'ordre judicial: "És el poder judicial qui decideix o determina presó o llibertat".