El Parlament defensa davant del Tribunal Constitucional la seva petició d'abolir la monarquia
La Cambra catalana va aprovar a l'octubre una resolució contra la reialesa, que va ser impugnada pel Govern central.
El Parlament ha presentat aquest divendres davant del Tribunal Constitucional (TC) les seves al·legacions en defensa de la resolució que va aprovar la Cambra a l'octubre d'aquest any que advocava per l'abolició de la monarquia, que va ser impugnada pel Govern central.
Les al·legacions, signades pel lletrat major Joan Ridao, defensen que la resolució és una declaració sense efectes jurídics, de manera que "no té potencialitat alguna de provocar una infracció constitucional per no tenir l'element de juridicitat necessari".
El Parlament demana a l'Alt Tribunal que li consideri personat en aquesta causa i sol·licita que dicti sentència per la qual declari "la plena constitucionalitat" de la iniciativa, que va ser aprovada amb els vots de JxCat, ERC, i els comuns -la CUP es va abstenir , i Cs, PP i PSC van votar en contra-.
El Parlament també recorda que el Consell d'Estat va emetre un dictamen en què desaconsellava al Govern impugnar la resolució, i en el qual s'afirmava: "El debat polític no està subjecte, en el nostre ordenament, a límits materials que impedeixin manifestar opinions contràries a la Constitució".
Ridao afegeix que el Consell d'Estat va concloure que la resolució sobre la monarquia es va limitar "a expressar un judici de valor mancada de força normativa o capacitat innovadora de l'ordenament", i no contenia cap instrucció, mandat o exhortació alguna.
GARANT PLURALISME
Així, afegeix que, si l'Estat vol ser defensor del pluralisme, ha de ser garant "no només de les opinions i idees considerades inofensives, sinó també d'aquelles que ofenen, xoquen o molesten l'Estat o una part de la població".
Les al·legacions del Parlament argumenten que resulta "inconcebible i hilarant" que es pugui pensar que, amb una resolució com l'aprovada per la Cambra, s'estigui proposant una modificació de la forma política de l'Estat al marge de les lleres constitucionals.
Escriu el teu comentari