Torra, el president d'un govern paralitzat

Ja fa més d'un any des que Quim Torra es va proclamar president de la Generalitat després de les eleccions a Catalunya del 21 de desembre de l'any passat. I, el balanç després d'un any al capdavant del Govern, evidencia l'absència d'un full de ruta de la Generalitat per abordar les qüestions que afecten la societat catalana més enllà de l'independentisme.

En el seu discurs parlamentari després de la seva investidura, Torra va exposar clarament que ell només era una figura representativa per continuar amb el mandat de l'1-O cap a la República Catalana, declarant que Carles Puigdemont era realment el president dels independentistes, "el nostre president", i evidenciant el seu immobilisme polític centrat en una única qüestió: la independència de Catalunya.

Per això, les úniques mesures clares que Torra es va comprometre a recuperar, van ser 16 lleis del Parlament, totes denegades fins al moment pel Tribunal Constitucional i a treballar sobre tres eixos: formalitzar el Consell de la República a través dels expolítics catalans al exili per la seva tornada a Catalunya, configurar l'assemblea d'alcaldes independentistes a Catalunya perquè l'independentisme pugui també controlar les institucions des de l'àmbit municipal i assentar les bases buscant el suport a la ciutadania del procés constituent de la República Catalana.

Des de llavors, des de fa ja més d'un any, el Parlament de Catalunya ha entrat en paràlisi parlamentària, després dels intents d'investidura telemàtica de Puigdemont a Brussel·les o a distància de Sánchez i Turull des de la presó.

Les altres úniques modificacions de llei del Govern que s'han aprovat modificaven les mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, a més de la renda garantida a la ciutadania, aquesta última reforma de la llei presentada pel PSC.

Des de llavors, ja fa sis mesos que no s'ha aprovat cap llei nova, estant en discussions sis projectes de llei, cinc heretats de l'anterior legislatura, i ni tan sols s'ha presentat a tramitació el pressupost per a la Generalitat de 2019.

Les úniques iniciatives de Torra s'han donat després de les diferents apel·lacions de reunió per part de Pedro Sánchez, acceptant cadascuna d'elles, no sense posar traves o dificultats, desmarcant-se de la via unilateral d'Puigdemont.

Malgrat aquest petit gest, la manca d'activitat parlamentària des de l'octubre no sembla que preocupi a Torra. És més, la intenció del Govern de la Generalitat passa per prolongar aquesta situació, argumentant que "no es pot treballar mentre hi hagi presos polítics i exiliats". A més, cal recordar que Torra segueix gastant fons públics amb el desplegament de les ambaixades catalanes.

L'oposició ha intentat desbloquejar aquesta inacció política que viu Catalunya respecte a qüestions tan importants com l'educació, les pensions, la violència de gènere o la sanitat. En total Ciutadans i PSC han presentat 29 proposicions de llei, que han estat admeses per la Generalitat, encara a l'espera de tramitar o debatre al Parlament.