El judici de l'espionatge polític a Madrid, la pedra a la sabata de Casado

 

Els judicis sobre l'espionatge polític a la Comunitat de Madrid durant el Govern d'Esperanza Aguirre i sobre els detinguts a la nit del 15 de maig de 2011 marcaran l'arrencada de l'activitat judicial el 2019 a la capital espanyola en els mesos previs a les eleccions municipals i autonòmiques del pròxim maig.

Sis funcionaris públics, entre ells l'exdirector de Seguretat en l'època d'Esperanza Aguirre com a presidenta de la Comunitat, s'asseuran a partir del proper 4 de febrer al banc dels acusats de l'Audiència Provincial de Madrid.

La vista oral, que es prolongarà fins al 22 de febrer, se celebrarà en plena precampanya electoral per la presidència madrilenya davant les eleccions autonòmiques i municipals del proper mes de maig.

Entre d'altres, de testimoni desfilarà previsiblement Francisco Granados, que va ser 'mà dreta' d'Aguirre durant el seu Govern i persona que dirigia la Conselleria d'Interior de la qual depenien els funcionaris acusats.

Un dels advocats defensors va demanar sense èxit a la magistrada investigar a Granados per formar part d'una presumpta "organització criminal", que "va operar amb funcionaris de diferents administracions públiques" i que va utilitzar als acusats com "escuts per ocultar les seves presumptes activitats delictives".

UN JURAT POPULAR

La causa instruïda per la jutgessa Carmen Valcarce serà jutjada per un Jurat Popular, els membres hauran de decidir sobre els fets dels quals s'acusa Sergio Gamón, i a altres cinc persones, tres d'ells guàrdies civils. La Fiscalia de Madrid no exerceix acusació.

Va ser el exvicealcalde de Madrid Manuel Cobo, exmà dreta d'Alberto Ruiz Gallardón, que va denunciar que havia estat víctima de vigilàncies entre abril i maig de 2008. En les diligències es va sumar la denúncia presentada per l'exconseller Alfredo Prada davant la Fiscalia de Madrid.

En un altre jutjat se celebrarà del 11 de febrer al 1 de març el judici contra els catorze detinguts la nit que va desembocar en el moviment 15M. Els acusats s'enfronten a penes de presó de sis anys de presó a cadascun sumant 74 anys de petició de presó.

L'escrit d'acusació, d'octubre de 2014, va acabar afectant 14 detinguts. La Fiscalia demana per a 13 d'ells una condemna de sis anys de presó i per la restant imputada sol·licita una pena d'un any i sis mesos de presó.

A tots se'ls acusa de delictes de desordres públics, danys, resistència, atemptat a agents de l'autoritat, faltes i delictes de lesions.