Jaume Bosch es lamenta: sectors centralistes "no han acabat d'assumir" que Catalunya tingui policia pròpia

 

L'exsenador, exdiputat i professor del màster de Direcció estratègica de policia i seguretat (UB-ISPC) Jaume Bosch ha criticat que "sectors del centralisme espanyol no han acabat d'assumir que Catalunya disposi de policia pròpia".

Així ho ha dit en publicar 'La nostra policia' (Eumo), temps després de ser subdirector de coordinació de les policies locals de la Generalitat i membre dels consells de direcció i pedagògic de l'Escola de Policia de Catalunya, a més de ponent del Estatut del 2006, exdiputat del Parlament i exsenador d'ICV (actualment és vocal del Consell Nacional del partit).

Bosch ha recordat que Cs, PP i Vox aposten per una nova aplicació de l'article 155 de la Constitució que afecti els Mossos d'Esquadra i que la seva concepció del model de seguretat "junta la visió centralista amb una visió reaccionària".

Bosch considera que una nova intervenció de l'autonomia catalana seria "molt dura" per als Mossos perquè en el cos hi ha gent que pensa de diverses maneres, però tenen clar que depenen de la Generalitat, ha assenyalat.

El fil conductor del seu llibre (sobre el model de seguretat de Catalunya des de 1978 fins a finals de 2017) és que hi ha hagut una "desconfiança permanent del sector centralista" intercalada amb acords puntuals entre Generalitat i Govern central.

L'última etapa de govern del PP, per a ell, va estar marcada per aquesta situació perquè la Junta de Seguretat de Catalunya no es va reunir durant vuit anys i el Govern de Mariano Rajoy es va oposar al fet que els Mossos s'integraran en el Centre d'Intel·ligència contra el terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) i en Europol, malgrat l'alerta antiterrorista.

El PP "no volia acceptar que els Mossos són policia de veritat" i que exerceixen competències de l'Estatut i la Constitució, segons Bosch, que va formar part de l'equip de la Generalitat que va definir el model de seguretat de Catalunya en els anys vuitanta.

Mossos i independentisme

Sobre el debat recent pel paper dels antiavalots de Mossos davant mobilitzacions independentistes, ha defensat que els agents han d'estar sotmesos a controls interns, del Parlament, del poder judicial i de l'opinió pública.

I ha afegit que la ciutadania també té dret a avaluar manifestacions, ja que "una mobilització democràtica ha d'implicar" anar amb la cara destapada o respectar els cordons policials que separin grups antagònics.

Considera "un error" que determinats sectors de l'esquerra pensin que la seguretat és una cosa aliena, perquè la dreta utilitza el sentiment d'inseguretat.

I ha dit que sembla que l'actual Govern està en una etapa intermèdia i que no sap on va, pel que ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, i al conseller d'Interior, Miquel Buch, assumir que "són Govern i han de governar "en àrees com els Mossos.

Del 17-A a l'1-O

Bosch ha remarcat que els Mossos van actuar d'acord amb les seves competències davant els atemptats de l'17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona), "perquè des de 1994 han anat substituint a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional" a Catalunya i estan desplegats al territori, al costat de les policies locals.

I ha apuntat que aquesta actuació de 2017 és un element que "ajuda a entendre" el que va passar amb l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, i el propi cos policial després de l'1-O.

Ha argumentat que els sectors centralistes "veuen una oportunitat de venjança" l'1-O després que en la gestió dels atemptats quedés clar, segú n Bosch, que Guàrdia Civil i Policia Nacional no actuen a Catalunya.

Bosch ha defensat que l'1-O el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos (director tècnic del dispositiu policial per frenar el referèndum) va actuar amb una visió "militarista".

En canvi, creu que Trapero va actuar des de la constatació que per impedir que més de dos milions de persones votessin era "inevitable afectar la convivència", cosa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dir que no havia de passar, ha assenyalat.

Per això veu "absolutament inversemblant" que l'excap dels Mossos estigui acusat de rebel·lió, perquè, segons ell, va complir el mandat judicial, va aplicar la legislació i el codi ètic que estableix el principi de proporcionalitat.