El Liceu obre la temporada de 2019 amb una versió clàssica de "Madama Butterfly"

 

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona començarà 2019 amb la reposició d'una versió "molt clàssica, elegant i intel·ligent" òpera de Giacomo Puccini, 'Madama Butterfly' amb les sopranos Ainhoa Arteta i Lianna Haroutounian i els tenors Jorge de León i Rame Lahaj, amb la producció de Moshe Leiser i Patrice Caurier.

Aquest muntatge del Liceu i la Royal Opera House-Covent Garden --que es podrà veure des d'aquest dissabte i fins al 29 de gener-- va ser un èxit en 2006 i 2013, i retorna al teatre barceloní sota la batuta del mestre Giampaolo Bisanti, i que la directora artística de la sala, Christina Scheppelmann, ha considerat una proposta "molt estètica".

Bisanti ha explicat que tota la producció s'articula al voltant de la jove geisha Cio-Cio-San --obligada a casar-se amb el tinent nord-americà Pinkerton i repudiada després per aquest--, com "un sol al voltant del qual gira tot".

Segons la seva opinió, la música de Puccini castiga en el tancament l'actitud de Pinkerton, després del suïcidi de la geisha perquè inclou un sol major que no té res a veure amb la resta de la partitura final: "Per a mi, aquesta diferència tan radical té un significat molt clar: el càstig que imposa a Pinkerton".

"Ella ha mort però això té continuïtat, i segurament algú escriurà 'Madama Butterfly II: The Revenge", ha vaticinat Bisanti, ja que la música de Puccini deixa la partitura sense tancar, sinó que obre un nou camí perquè Pinkerton rebi el seu càstig.

Ha instat tornar-li la italianitat a aquesta òpera de Puccini, que va tenir una estrena molt fracassat --que va ferir profundament al compositor-- per ser trencadora i per motius polítics.

Com a motius d'aquell fracàs ha explicat que va tenir una iconografia molt fort, amb una prostituta --un tema no molt tratado--, a més de la contraposició de dos mons i un component molt masclista que qualificava de joguina a la noia amb la qual Pinkerton s'havia casat, "una cosa molt diferent al que estava acostumat a veure el públic".

DEBUT AL LICEU

La soprano armènia Lianna Haroutounian debutarà al Liceu amb el paper de Ciao-Ciao-Sant: "Vocalment, és molt difícil l'inici de l'òpera", ha confessat, mentre que la cantant basca Ainhoa Arteta s'estrenarà al paper en un moment de gran maduresa personal.

Per a la cantant armènia, la producció és molt bonica i clàssica, i ha detallat: "És una dona alhora molt emocional i sensible, que requereix molts colors diferents", ja que és un personatge fràgil, fort, madur i profund, a part d'innocent i pur.

"La música és molt emotiva, ens agafa tan fort que hem d'estar concentrats", ha afegit la cantant, que ha assegurat que el personatge requereix generositat.

El tenor debutant al Liceu Rame Lahaj ha detallat que els més difícil és com fer que el paper del tinent Pinkerton sigui estimat pel públic: "Per molt bé que ho facis i que cantes és un paper que sempre irrita el públic".

"Actua de la manera que actua perquè té el poder que li dóna els diners, i decideix que li és igual, que pensa divertir-se i gaudir de tot allò", ha dit el tenor, tot i que ha assenyalat que el cantant es dóna compte al final que allò no està bé, però ja és massa tard.

Per al tenor Jorge de León, Pinkerton és un personatge "bastant agre i dur perquè un no sent tot el que ve a expressar, i ell és el exponencial culpable de la situació".

"Ens estem trobant amb una realitat actual de pederàstia i turisme sexual", ha lamentat el tenor, que ha animat a entendre que no és el tipus de personatge del que un es pot enamorar o sentir-se identificat.