PGE 2019: Torrent demana a Sánchez "moviments polítics" cap a Catalunya per al seu suport
El president del Parlament ha assegurat que "no hi haurà un suport als pressupostos fins que es demostri que hi ha una voluntat d'afrontar políticament el conflicte que viu Catalunya".
El president del Parlament, Roger Torrent, ha demanat aquest dissabte al president del Govern, Pedro Sánchez, "moviments polítics" cap a Catalunya perquè ERC doni suport als pressupostos generals de l'Estat (PGE).
En una entrevista de Rac 1, Torrent ha assegurat que l'executiu central "ja ha tingut algunes oportunitats per demostrar que efectivament vol posar fi a la repressió" i, segons ell, no s'han concretat.
Ha afegit que el judici a dirigents independentistes del procés sobiranista al Tribunal Suprem (TS) ofereix "un marc concret en el qual definir exactament quins són aquests moviments polítics de fons" del Govern de Pedro Sánchez.
I ha assegurat que "no hi haurà un suport als pressupostos fins que es demostri que hi ha una voluntat d'afrontar políticament el conflicte que viu Catalunya".
També ha afirmat que estarà pendent del que el president del Govern digui aquest dissabte en un acte a Barcelona i si la proposta de complir la disposició addicional tercera de l'Estatut es concreta "per boca del president Sánchez".
A més, ha dit que li agradaria que Sánchez pogués verbalitzar en la seva visita a Barcelona "quins són aquests moviments polítics que farien que els partits polítics catalans poguessin parlar de Pressupostos".
Ha assegurat que a ERC tots comparteixen que "com no s'han produït aquests moviments", no hi haurà un suport als PGE, i s'ha mostrat convençut que no hi haurà una crisi al Govern.
"Tant ERC com el PDeCAT actuaran a l'uníson respecte als PGE", ha subratllat, tot i que ha puntualitzat que cada partit decideix el seu posicionament.
Sobre els pressupostos de la Generalitat, ha recordat que "són molt importants des del punt de vista social", amb mesures relacionades amb l'Estat del benestar.
En relació al judici al TS, Torrent ha desitjat que no condemnin als líders del procés sobiranista perquè el contrari significaria que "es consolida el judici de la vergonya", i ha defensat que un referèndum no és delicte perquè la convocatòria de referèndums es despenalitzar el 2005.
Davant d'una eventual condemna, ha defensat "una reacció d'indignació democràtica", que, segons ell, vol dir pacífica i cívica, i que apel·li al 80% de la població de Catalunya.
Escriu el teu comentari