La Comissió del 155 comença a citar compareixents amb Pau Villòria i Joan Vintró

 

La comissió d'investigació del Parlament que analitzarà la legalitat de l'aplicació de l'article 155 i les seves conseqüències començarà a citar compareixents aquest dimarts amb la presència a la Cambra catalana del Comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria.

Villòria va ser nomenat pel Govern el 26 de juny de l'any passat amb la missió d'analitzar els efectes que havia tingut la intervenció de l'autonomia catalana (que es va perllongar entre octubre de 2017 i juny de 2018) i elaborar un informe sobre aquest tema.

L'informe, presentat al novembre, sostenia que en els 218 dies d'aplicació d'aquest article va tenir un impacte negatiu de 1.800 milions d'euros en els comptes de l'administració catalana, es van cessar 234 càrrecs de la Generalitat i van decaure 46 iniciatives legislatives, entre d'altres qüestions.

Aquest dimarts també està citat Joan Vintró en qualitat d'expert: és catedràtic de Dret Constitucional i va ser el redactor del recurs que van presentar Units Podem i A Comú Podem davant del Tribunal Constitucional (TC) contra l'aplicació del 155.

El principal problema que ara mateix té la comissió és que es manté la incògnita de si aconseguiran que compareguin al Parlament alguns dels principals noms que han estat citats: des dels presos sobiranistes, al president del Govern central, Pedro Sánchez, i l'expresident Mariano Rajoy.

PRESOS SOBIRANISTES

El Parlament ha citat per al 22 de gener als exconsellers empresonats i ha triat aquesta data perquè encara són a Barcelona i encara no hauran estat traslladats a Madrid per ser jutjats davant el Tribunal Suprem (així la comissió no interferirà en el procés).

El president de la Cambra, Roger Torrent, ha remès un escrit al Tribunal Suprem informat de la citació, però l'Alt Tribunal (que té la potestat de donar-los el permís o no) no s'ha pronunciat ni té límit per fer-ho, per la qual cosa encara no està clar que vagin a comparèixer.

"Han estat citats a la Comissió com a testimonis i tenen l'obligació de comparèixer", asseguren fonts parlamentàries, que no obstant això també admeten que no tenen la certesa que puguin acabar sent així.

CÀRRECS ESTATALS

Més enllà dels presos, tampoc està garantida la presència dels altres principals compareixents que s'han citat: presidents, expresidents, ministres, exministres, exdelegados del Govern a Catalunya i altres càrrecs de l'Administració de l'Estat.

Així, a més de Rajoy i Sánchez, al seu dia també es van aprovar les compareixences de Soraya Sáenz de Santamaría; Juan Ignacio Zoido; Rafael Català; María Dolores de Cospedal; Jorge Moragas; Enric Millo; Pablo Casado i Albert Rivera, entre altres noms.

Hi ha un informe del Consell d'Estat de 2017 que estableix que "no resulta obligat atendre el requeriment de compareixença" en un cambra autonòmica que pogués dirigir-se al president, la vicepresidenta, ministres, exministres, alts càrrecs i exalts càrrecs de l'Estat i membres en actiu o no de les Forces de Seguretat.

En el passat al Parlament ha tingut exemples de tot: Rajoy i Santamaría, per exemple, ja van rebutjar acudir a una comissió d'investigació al·legant aquest informe, mentre que sí que va acceptar acudir l'exministre Rodrigo Rato.