L'Eurogrup buscarà una posició conjunta de condemna contra Veneçuela i Nicaragua

 

Els ministres d'Afers Exteriors dels 28 abordaran aquest dilluns els esforços de la UE per contribuir a una sortida a la crisi a Veneçuela després de la decisió de la UE de boicotejar la presa de possessió del president, Nicolás Maduro, i també enviaran un missatge al Govern nicaragüenc de Daniel Ortega per deixar-li clar que exploraran sancions si la crisi al país no se soluciona.

Un alt diplomàtic europeu ha descartat "cap impacte" negatiu en els esforços del bloc d'iniciar aquest grup de contacte, que es vol que estigui en marxa al febrer, pel seu boicot a la presa de possessió del segon mandat presidencial de Maduro, el passat 10 de gener.

Espanya, Grècia i Portugal, han reconegut diverses fonts diplomàtiques, "van considerar enviar representació per sota d'ambaixador" a la investidura de Maduro però després de consultes internes, que es van mantenir "fins l'últim moment" i "al màxim nivell", el bloc "va decidir unànimement no anar-hi", tal com va defensar el servei diplomàtic europeu que dirigeix Federica Mogherini, va donar suport a "la majoria", i va al·legar que Maduro es va imposar en unes eleccions que "no van ser ni justes ni creïbles". "Hauríem estat en mala companyia si hi haguéssim anat", ha indicat un alt càrrec europeu.

La UE manté "els canals de comunicació" oberts amb els dos blocs i descarta prendre la decisió de països com Colòmbia o el Perú de vetar l'entrada als seus països d'alts càrrecs veneçolans per no tancar-se "les portes" a la interlocució i "no entra en el reconeixement" o no del Govern de Maduro malgrat que "no té la legitimitat democràtica" i segueix aspirant a una solució que permeti "noves eleccions, que siguin democràtiques de debò, en les quals pugui participar l'oposició".

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar no obstant això dimecres passat a l'Eurocambra que Espanya no ha "reconegut en absolut el règim de Maduro". "La prova està en el fet que no hem estat presents en la presa de possessió", va al·legar.

"Després dels últims esdeveniments a Veneçuela el que serà important és conservar la unitat europea (...) Existeixen fractures en la Unió Europea entre els que són més tous i els que volen una posició més dura", ha reconegut un diplomàtic europeu, que ha posat en valor que "cap europeu" estigués en la presa de possessió de Maduro.

L'objectiu del bloc és iniciar "d'aquí a un mes" un grup de contacte internacional sobre Veneçuela, amb països de la regió i del bloc europeu, per mirar de "crear les condicions per a un veritable diàleg entre l'oposició i el règim de Maduro" i per a això es debat amb països com Colòmbia, el Brasil i Mèxic, entre d'altres, mentre que per part del costat europeu han mostrat interès a participar Espanya, Portugal, Grècia, Itàlia, França i Alemanya, entre d'altres.

Cuba i els Estats Units s'han descartat per la seva excessiva simpatia pel règim i l'oposició, respectivament. "És un grup de contacte internacional per a Veneçuela. No és un grup de contacte internacional contra Maduro. És per veure si un pot contribuir a crear les condicions favorables per a un procés de reconciliació entre el Govern veneçolà i l'oposició", ha precisat, i ha recalcat que no hi haurà representació ni del Govern veneçolà ni de l'oposició.

"Sabem que la situació ara no es presenta propícia per a un diàleg", ha admès un alt càrrec europeu, que insisteix que el grup de contacte plantejat per la UE "no és una iniciativa de mediació" sinó que vol implicar diversos socis de Veneçuela, fins i tot socis que són més propers al règim de Maduro" per "obrir pistes que puguin portar a un diàleg nacional" encara que admeten que "fins ara" el bloc no ha rebut cap indicació de Caracas sobre si consideraria útil la iniciativa europea.

El Govern espanyol demana celeritat en l'inici del grup de contacte davant la necessitat d'evitar que la situació degeneri sobre el terreny i s'arribi fins i tot a "una guerra civil".

El bloc ja va avisar que "la UE seguirà vigilant d'a prop l'evolució sobre el terreny i estarà disposada a reaccionar amb mesures adequades a decisions i accions que perjudiquin encara més les institucions i principis democràtics, l'estat de dret i els drets humans" en un text pactat el passat 10 de gener.

ADVERTIMENT A NICARAGUA

Els 28 també llançaran una amenaça al Govern de Daniel Ortega per advertir-lo que consideraran la possibilitat d'imposar sancions per la crisi a Nicaragua, si la situació no millora en unes conclusions que aprovaran sobre Nicaragua, ja consensuades.

"Si la cosa segueix deteriorant-se, considerarem activament fer servir tots els instruments que tenim a mà. Això podria incloure en el futur algun tipus de mesures restrictives", ha avançat un alt càrrec europeu. "Potser més endavant si això no millora cal fer servir tots els instruments polítics", expliquen fonts diplomàtiques.

En tot cas, els 28 haurien de discutir primer "quin tipus de mesures" es podrien adoptar --fonts diplomàtiques han recordat que en el cas de Veneçuela es va començar amb un embargament d'armes i d'equips per a la repressió i una base jurídica per poder sancionar després els responsables de la mateixa-- i després analitzar "l'oportunitat política".

El bloc demana "acabar amb la repressió" i la tornada a "un diàleg nacional". També reclama al Govern d'Ortega que permeti la tornada de la missió d'investigació de l'ONU per investigar la repressió "desproporcionada" i deixi d'il·legalitzar ONGs i que promogui "reformes electorals que permetin eleccions creïbles al país".

Els 28 també prepararan la reunió ministerial amb els seus socis de la Lliga Àrab el 4 febrer a Brussel·les i la cimera que acollirà Sharm al-Sheikh els dies 24 i 25 d'aquest mes, en la qual les dues parts miraran d'aproximar postures sobre les crisis a Síria, el Iemen i Pròxim Orient.

SANCIONS CONTRA L'ENTORN D'AL-ASSAD

Els caps de la diplomàcia europea aprovaran sancions contra nou persones i una entitat per la seva implicació en atacs químics. Es tracta de quatre russos --inclosos els dos presumptes responsables de cometre l'atac amb un agent nerviós a Salisbury, Alexander Petrov i Ruslan Boshirov-- i cinc sirians, segons han avançat fonts diplomàtiques.

També imposaran sancions contra onze empresaris sirians i cinc empreses que es beneficien del règim de Bashar al-Assad, han avançat fonts europees.