El fons personal de Marcelino Camacho acaba al Centre Documental de la Memòria Històrica
"En aquests documents està el que no es comptava del franquisme i només amb ells es pot comprendre l'Espanya oficial", ha asseverat el fill de Camacho durant la signatura de l'acord a la seu del Ministeri de Cultura i Esport.
Els hereus Marcelino Camacho han donat en dipòsit més de 8.000 documents de l'exlíder sindicalista al Centre Documental de la Memòria Històrica que aportaran "una visió complementària a l'Espanya oficial" del franquisme.
"En aquests documents està el que no es comptava del franquisme i només amb ells es pot comprendre l'Espanya oficial", ha asseverat el fill de Camacho, Marcel, durant la signatura de l'acord a la seu del Ministeri de Cultura i Esport --que coincideix amb l'aniversari del naixement del fundador de CCOO, el 21 de gener de 1918--.
D'aquests documents, més de 1.000 són cartes carceràries, escrites des de Carabanchel, en què Marcelino Camacho analitzava "la situació de l'oposició" enfront de la dictadura de Franco. "Tot just hi ha cartes familiars, són molt poquetes", ha explicat Marcel, que recorda també com d'aquesta etapa a la presó sorgeixen nombrosos objectes.
Hi ha de fet tant llibres que enviava Ramon Tamames amb cada nova edició de 'Estructura econòmica d'Espanya' com quadernets d'aprenentatge de diferents disciplines. També es recullen altres documents ja de la seva vida com a parlamentari o de cadascuna de les reunions de CC.OO.
"Hi ha com 1.000 notes escrites per davant i per darrere de les seves reunions --amb UGT, amb el Ministeri de Treball o amb el Govern del moment-- i intervencions", ha afegit Marcel. "El meu pare ha viscut la defensa de la República, els camps de concentració, l'exili, les presons franquistes i tot això ho cobreix l'arxiu", ha apuntat la seva filla, Yenia Camacho.
A més dels documents, l'arxiu també inclou objectes com llibres, vídeos, fotografies o roba. El fons es complementa amb altres documents que ja estaven en els arxius estatals, com ara la fitxa carcerària oberta el 1940 que estava a l'Arxiu d'Alcalá d'Henares o el conegut procés 1001 que va acabar amb la condemna dels dirigents de CC.OO. a principis dels anys 70.
Per al director general de Belles Arts, Román Fernández-Baca Casares, es tracta del resultat de dos anys i mig de treball per aconseguir "un dipòsit important de la memòria recent". Fernández-Baca ha agraït la col·laboració dels hereus i ha destacat que els propers passos seran els de la "digitalització, conservació i divulgació" de tot el llegat.
Escriu el teu comentari