Miquel Escudero: "Els populismes distorsionen la realitat de la Constitució"

Miquel Escudero és professor de Matemàtica Aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), està doctorat en Filosofia i col·labora amb diferents mitjans de comunicació, entre ells Catalunyapress. Un recopilatori d'articles publicats en aquest diari ha donat lloc al seu últim llibre 'Por nuestras calles' (Ediciones Hildy), en què reivindica a una Espanya plural bolcada en la convivència. Ha escrit 'Duelo por un gato', arran d'una experiència familiar, i prepara nous títols en l'àmbit cultural.

Cal més filosofia en política?

Si per filosofia s'entén 'amor al saber', és clar. Ortega va dir que filosofia és la vida autèntica, la vida posseint-la a si mateixa. I en aquestes pàgines s'associa la filosofia amb el fet de saber entrar en dubtes, la qual cosa és decisiva per desactivar el fanatisme que hi pugui haver en cada persona. I això repercuteix inevitablement en la política.

Falta sentit crític?

Sempre. És el nostre gran company davant de qualsevol pèrdua mental que ens aguaiti, des de dins i des de fora. Sense aquest 'àngel de la guarda' no hi ha llibertat possible i tampoc connexió amb la realitat. Julián Marías va definir la raó com "l'aprehensió de la realitat en la seva connexió".

Les polèmiques sobre la Constitució són una font d'inspiració per als teus articles?

No és tant font inspiradora com a esperó per a respondre a la propagació de l'error en un assumpte tan bàsic. No ens enganyem: els diversos populismes que ens assolen distorsionen la realitat de la Constitució i busquen demolir el nostre sistema de convivència i de llibertats.

De fet, aquest llibre és un homenatge a la societat espanyola que, en conjunt, va donar suport a la concòrdia i la devolució d'Espanya als espanyols, i ho va fer fixant una Constitució que assegura un sòlid sistema de progrés.

Al voltant d'ella s'ha configurat un Estat democràtic i social de Dret, sempre perfectible, i un sistema de llibertats que cal cuidar dia a dia. I això no té preu.

Trobes a faltar algun polític en el panorama actual?

Sí, penso especialment en les actituds d'Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Josep Tarradellas. El líder comunista veia Suárez no com un adversari electoral, ni com un falangista renovat, sinó com un decidit partidari de la democratització al que sempre va professar respecte i simpatia; Adolfo sempre li va correspondre de la mateixa manera, i fins i tot li va arribar a proposar, mesos abans del 23 F, un govern de concertació UCD-PCE.

Es desprèn de les teves pàgines cert orgull de la cultura espanyola. És així?

Sí, sense complexe i sense provincianisme. La cultura espanyola és plural i és admirable en diverses dimensions, i en altres no. Cal ser conscient d'això i expressar com un factor d'emulació del millor i de dissuasió del pitjor. Sense estúpids narcisismes i sense rebutjos ignorants, que són dos posats sistemàtics que ofeguen les nostres possibilitats individuals i socials.

Dediques articles a la dissolució d'ETA. Creus que el final de la lluita armada va arribar sense justícia social?

Durant anys hi va haver el mite de la imbatibilitat d'ETA i que al final es va trencar en trossos. D'altra banda, és indubtable que les víctimes dels etarres ho van ser per una causa política, i aquest fet no admet blanqueig. Com ha assenyalat Florencio Domínguez Iribarren, director del Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme, el botxí va ser presentat davant la societat basca com a víctima, mentre que la víctima real quedava oculta en les ombres de la història. Una gravíssima injustícia.

Et mostres preocupat per la relació entre nacionalisme i convivència a Catalunya. Et sents exclòs?

Només cal atendre les decisions dels actuals dirigents de l'independentisme, instal·lats en càrrecs públics, per assegurar-se que distribueixen els diners públics de manera sectària. Més de la meitat del país no compta per a ells, prefereixen que romanguin callats i desentesos del que es cou: imposar a les braves i amb cinisme els seus criteris i interessos. És una actitud clarament reaccionària i que molts catalans ja saben perillosa i intolerable. O se la derrota o ens devorarà.

A nivell personal i professional, els teus textos crítics amb el sobiranisme t'han perjudicat o t'han afavorit?

Sóc professor titular d'universitat i no sóc famós. Els meus textos tenen aquí escàs ressò, per no dir nul. Tant se val. Aquí hi són i algunes persones saben que poden llegir-los amb cert interès. De moment, no he rebut manifestos odis africans, els que hi va haver entre Roma i Cartago.

Com qualificaries el procés?

Defugim dels titulars simplificadors. El que urgeix és retornar a la senda constitucional, sense trampes, amb joc net i amb un rotund respecte personal. La resta no condueix a res de bo per a ningú, menys per a la classe mitjana treballadora.

Qui fingeix o nega la gravíssima pèrdua de capital humà i econòmic que el procés produeix entre els ciutadans més febles i desatesos en les seves necessitats socials?

En canvi, per als que s'han tirat a la muntanya, el prioritari és 'construir república' i desqualifiquen tota la resta, perquè "ens distraiem amb qüestions que no són les essencials". Està tot dit.

Has escrit nombrosos articles sobre temes literaris. Després de 'Por nuestras calles', més polític i social, es preveu un altre llibre teu més cultural?

Confio que sí. De moment, al febrer apareixerà un altre llibre meu:  Sostiene Mengano, que se subtitula: 'Un profesor habla fuera de clase'.