Els ambulatoris alertaran a la Generalitat de casos de pobresa energètica

 

Els centres d'atenció primària de Catalunya (CAP) posaran en alerta de la situació de vulnerabilitat energètica de pacients que requereixin d'electricitat per dur a terme els seus tractaments, gràcies al nou 'Protocol d'abordatge de la dependència energètica en salut' que estableix que facilitaran un informe que ho acrediti.

Es tracta d'una mesura impulsada per la Generalitat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, que han presentat aquest dijous al CAP Indianes de Montcada i Reixac el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la consellera de Salut, Alba Vergès; el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, i l'alcaldessa de la localitat, Laura Camps.

Va començar a aplicar-se l'1 de gener, i la feina dels professionals sanitaris, tant els que passen consulta com els que fan visita a domicili, consisteix en realitzar un informe que avisi de la pobresa energètica de determinats usuaris, dependents d'energia, i traslladar-lo a les companyies elèctriques perquè no facin un tall del subministrament.

Vergés ha concretat que la iniciativa va adreçada a "casos específics amb especial cura", especialment aquells amb patologies respiratòries, cardiovasculars i articulars, perquè és una qüestió de supervivència i de salut, ha afegit.

DONES MAJORS SOLES

Aragonès ha calculat que unes 115.000 persones tenen condicions cròniques que requereixen dispositius amb connexió elèctrica per al seu tractament i compleixen aquest perfil de vulnerabilitat energètica, puntualitzant que "tres de cada quatre casos són dones que viuen soles i tenen més de 75 anys".

Amb la posada en marxa del protocol, amb caràcter de proximitat, s'espera millorar l'assistència mèdica i trobar nous casos de pobresa energètica, "poden ser una antena social", ha apuntat El Homrani, i, per tant, ha continuat, es puguin adoptar solucions.

En 2017, els serveis socials catalans van atendre 105.454 persones de 36.715 llars amb deutes per rebuts impagats de serveis bàsics, 4.000 més que el 2016, i Salut va destinar 7,2 milions d'euros per a ajudes d'urgència social en aquest àmbit.