Denuncien més de 300 atacs de la ultradreta a Catalunya en dos anys

 

Un informe de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, organisme que depèn de la Conselleria de Vicepresidència de la Generalitat, alerta que en els dos últims anys han existit 328 agressions de la ultradreta a Catalunya contra la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica.

El director de l'Oficina, Adam Majó, ha exposat aquest divendres en roda de premsa que aquests són els casos que han aconseguit documentar, però està convençut que són més: "Només és la punta de l'iceberg. De la majoria d'agressions i petits atacs no tenim coneixement".

L'informe també documenta una vintena de grups d'ultradreta que protagonitzen "atacs contra la propietat privada, institucions, entitats, mobiliari urbà, escultures, etcètera" en diversos municipis de Catalunya.

Identifica aquests grups com

Resistencia Vallès; Democracia Unidad Española; Brigada 155; Resistencia Penedès; Equipo MZ; Resistencia Social Catalana; Tabarnia; GDR Catalunya; Libera Gerona; Legión Urbana; Segadors del Maresme; Resistencia Vallès Oriental; Groc&Lloc; Defensa Civil Catalana; Diagrocs Baix Llobregat; GAR Hospitalet-Sants; CBL i Resistencia Alta Tabarnia.

Segons ha detallat, estan formats majoritàriament per neonazis i falangistes, estan molt ben organitzats, responen a les mateixes consignes i amb formes paramilitars, i busquen "forçar enfrontaments amb violència" amb l'objectiu de crispar a la societat catalana.

Entre les agressions, l'informe no recull la retirada de llaços grocs per part de particulars, ja que això "entra dins de la llibertat d'expressió fins a cert punt", i ha assegurat que aquests grups, majoritàriament, actuen en municipis, comarques i barris de majoria social independentista.

"ACTITUD AGRESSIVA"

"Tenen una actitud agressiva. Hem observat que busquen provocar el conflicte però no iniciar-lo ells directament", i ha criticat que és un fenomen que, al seu parer, està massa silenciat per la societat, els mitjans de comunicació i les institucions.

De les 328 agressions, 4 són sabotatges a actes públics; 47 vandalisme contra particulars; 66 intimidacions i amenaces; 120 atacs contra la integritat física; 76 vandalisme contra entitats; 1 terrorisme; 1 manifestacions anticatalanistes i 13 són de 'altres' tipus.

Per províncies, la majoria d'agressions es van produir a Barcelona (267), seguida de Girona (40), Tarragona (15) i Lleida (6), i Majó ha carregat contra els partits que fan un discurs que hi ha un problema de convivència a Catalunya -ell afirma que no n'hi ha-, perquè "blanquegen a la ultradreta".

L'informe assegura que el denominador comú d'aquesta vintena de grups és "l'espanyolisme radical", i que entre els seus agressions figuren la sostracció d'estelades; els atacs a monuments i plaques commemoratives; amenaces a domicilis d'alcaldes i agressions físiques, entre d'altres.