Rafel Nadal, XXXIX Premi Ramon Llull amb la novel·la 'El fill de l'Italià'
L'obra es publicarà per primera vegada en italià a més del català, castellà i francès.
El periodista i escriptor gironí Rafel Nadal ha guanyat aquest divendres el XXXIX Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros, amb la novel·la "de postguerra, amor i tendresa" 'El fill de l'Italià ", ha informat l'editor i membre del jurat Emili Rosales en roda de premsa.
La novel·la es publicarà en l'original en català el 27 de febrer a Columna, i dies després sortiran les habituals traduccions en castellà (Planeta), francès (Editis) i per primera vegada en italià (DeA Planeta Libri).
Aquesta estratègia busca reforçar el caràcter internacional del premi i té la vocació d'"impulsar el prestigi i la divulgació de la literatura catalana".
La novel·la descobreix l'odissea d'un miler de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella (Girona) el 1944, en un "viatge cap a la recerca de la identitat i amb una història d'amor en plena Segona Guerra Mundial", ha dit el guanyador.
El protagonista, Mateu, creix en una família trencada i des de petit lluita per deixar enrere la casa més pobra de Caldes, i aviat descobreix que els seus orígens s'amaguen després d'un secret a veus: l'odissea de la arribada d'un miler de joves mariners, supervivents del cuirassat Roma bombardejat pels alemanys.
UNA "DOBLE ODISSEA"
Nadal ha descrit que la novel·la té un punt d'intriga i que aquesta inclou una "doble odissea": la dels mariners que intenten tornar a casa i emprendre un viatge que sembla no tenir fi i l'odissea d'en Mateu, que emprèn un viatge per trobar els orígens del seu pare.
Nadal ha explicat que "quan s'acaba la guerra el protagonista viu i creix en una família que no sent seva", i es passa el temps intentant fugir, fins que descobreix a poc a poc i de forma natural que els seus orígens es troben darrere d'aquest gran secret.
Nadal ha explicat que la trama se situa en un Caldes de postguerra poblat per 2.200 habitants a què arriben aquest miler de trenta anys, "i el poble queda marcat", ja que aquesta injecció de joventut va transformar la vida de la ciutat.
"Van acabar donant vida econòmica a la ciutat, consumint, ajudant els pagesos", ha relatat Nadal, que també ha suggerit les peripècies públiques i privades típiques de l'edat que van dur a terme.
Caldes va acollir a aquest miler de joves per tenir una infraestructura turística capaç d'assumir la presència de tots aquells joves refugiats, concretament en els tres balnearis de la localitat i els seus dos pensions, "un tresor d'infraestructura".
BASADA EN FETS REALS
La història està basada en fets reals: la històrica arribada d'aquests mariners a Caldes passant per Maó, un episodi documentat en els anals de la localitat, i amb un protagonista que també és un visitant humà.
De fet, la idea d'aquesta novel·la va sorgir amb la presentació de 'La maledicció dels Palmisano' en un club de lectura a Caldes de Malavella, quan algú li va explicar aquest episodi, i al submergir-se en la documentació va trobar a una altra persona que li va explicar la seva pròpia història, convertint-se en el protagonista de la novel·la.
La trama està dividida en quatre parts; la primera d'elles sobre la família catalana, on narra com deixa enrere aquesta llar i "es converteix en un dels homes més acomodats" del poble.
La segona i la tercera part explica la història vital del protagonista al costat del seu amic Ciro i altres mariners i com aquests arriben des del cuirassat Roma fins a Caldes de Malavella passant per Maó i se succeeixen els seus amors, en concret el de Joana; l'última part de la història versa sobre la perspectiva de la història de la família italiana.
A part de periodista a 'La Vanguardia' i col·laborador de 8TV, Rac1 i TV3, és autor del llibre de relats 'Els mandarins', i les novel·la 'Quan érem feliços', 'Quan en dèiem xampany', 'La maledicció dels Palmisano' i 'La senyora Stendhal'.
A més d'Emili Rosales, han integrat el jurat Carles Casajuana, Francesa Cristoffani, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola i Carme Riera; i els que han decidit entre els 55 originals rebuts.
Al premi hi concorren tant obres de ficció --novelas i narraciones-- com de no-ficció --ensayos, memòries i biografías--.
Escriu el teu comentari