Un entrenador de nedadores d’élit catalanes abusava d’elles sexualment

 

*Tota la informació d'aquesta notícia prové d'un reportatge d'investigació que ha publicat l'ARA a data del 25 de gener de 2019.

Leo Armentano és un cas de silenciament d’abusos sexuals durant 17 anys en el món de la natació catalana i espanyola, degut a l’abús de poder i la falta de protocols a Catalunya i arreu del país per evitar l'assiduïtat d’aquestes situacions.

Armentano va arrencar la seva carrera com a entrenador de natació a Molins. D’allà va saltar a Olot, després a la residència Blume i posteriorment a Las Palmas, on va estar-se sis anys. Era un dels millors tècnics de natació de tot Espanya, amb mètodes poc convencionals, com expliquen la majoria d’entrenadors que el van conèixer.

El 2003, el tènic va ser condemnat a dos anys de presó per abusar de tres nedadores a Les Palmes, una de les quals era menor. S’aprofitava de l’esperança de les noies de participar en campionats i se les enduia a una sala on –sempre a soles– els feia “adoptar postures indecoroses i els feia tocaments al pits, natges i fins i tot la vagina”, tal com va detallar la sentencia contra ell.

La notícia va sortir a la llum quan era a Astúries treballant, i això va fer que hagués de marxar precipitadament per tornar a Catalunya. Llavors, tres anys després de la condemna, va arribar a Sant Feliu de Llobregat, on s’hi va estar tres anys, fins que el 2009 el CN Lloret, un club jove que necessitava un tècnic per impulsar l’entitat, va anar-lo a buscar.

Tal com s’explica al reportatge consultat, dins del món de la natació molta gent coneixia la història d’Armentano, però ningú va alertar la cúpula lloretenca dels antecedents que tenia l’home que s’encarregaria de gestionar els nedadors, la majoria menors. Durant aquests anys va compaginar la feina a Lloret amb la direcció tècnica del Prat Triatló, i començava a reorientar la seva carrera sense que els seus antecedents penals l’afectessin en el transcurs de la mateixa.

Armentano va continuar abussant

Deu anys després d’abusar de tres noies a Las Palmas, el 2013, va tornar-hi. Va ser a Pontevedra, en uns campionats d’Espanya celebrats entre el 23 i el 26 de juliol. La sentencia per aquest segon cas d’abusos no es va dictar fins el 29 de març del 2016, i la pena quedava suspesa mentre no cometés cap més abús en els següents 3 anys.

Abans que se sabés la sentència del cas de Pontevedra, ja el van denunciar per un altre delicte d’abusos sexuals, un cas que es va acabar arxivant el 2014 a Sant Feliu de Llobregat perquè no es va poder acreditar que ell cometés el delicte.

L’any passat, el 5 de març de 2018, va tornar a abusar, un altre cop sense impugnació. Les càmeres de vigilància van enregistrar com li tocava els pits a una nedadora i després li donava un petó una nit a la piscina de Molins de Rei.

El silenci dels “comprats” per Armentano

El tècnic sabia crear el clima adequat perquè ningú parlés. Es guanyava la complicitat d’elles i també d’ells. No de tots, però de la majoria. El setembre del 2000 van anar a Andorra a fer una estada en un alberg de dues plantes, a Canillo. L’entrenador va permetre que els nedadors fessin forats al terra de fusta de l’habitació de material, que donava a la de les noies, per espiar-les.

Això sí, intentava que les nedadores que tenia a prop no estiguessin dins de l’habitació quan els nois miraven. Els hi donava el que ell no volia perquè estiguessin contents i callats.

“No era ell sol, era tot un grup que es protegia”, lamenta el nòvio d’una de les nedadores que van patir els abusos d’Armentano, que també era exnedador del club de Molins.

Altres casos d’abusos a Catalunya que van passar pel jutjat

El 2016, la justícia va condemnar a més de 14 anys de presó Carles Sallés per abusar de quatre nois d’entre 8 i 11 anys entre el 2008 i el 2014 en un club d’hoquei al Vallès. Durant aquests sis anys, l’home –un pare– utilitzava els seus fills com a excusa per fer tocaments a la zona genital dels nens i gravar-los. Tenia més de 5.000 fotografies i 66 vídeos pornogràfics. Ho feia habitualment al vestidor, fins que un pare ho va detectar, però també havia comès l’abús a casa seva, aprofitant que un nen hi havia anat a jugar amb el seu fill.

També al Vallès, a Barberà, l’any 2015 es va condemnar per 3 delictes d’abusos sexuals i 11 de producció de material pornogràfic Xavier Viñé. Eren menors d’entre 12 i 15 anys que anaven a casa seva a jugar a la Play Station i fins i tot es quedaven de vegades a dormir, sense aixecar cap tipus de sospita perquè era el seu entrenador de bàsquet. A més, Viñé va crear-se una identitat falsa a les xarxes fent-se passar per una noia (Fanny) per demanar a les víctimes que es masturbessin o s’introduïssin un llapis per l’anus. També va fer tocaments i una fel·lació a altres nois, ja majors d’edat, mentre anaven beguts o dormien. Ho tenia tot gravat i la policia ho va trobar quan va entrar a casa seva.

Si no es millora el protocol d’actuació, els abusos continúen

Segons l’informe del Síndic de Greuges sobre l’abús sexual infantil a Catalunya del 2016, afecta 1 de cada 6 nens: el 15% dels menors catalans pateixen abusos i només un de cada 100 casos arribarà als Mossos d’Esquadra.

Ara mateix, a Catalunya no hi ha un marc legal específic per prevenir aquesta problemàtica, sinó que es regeix pel protocol marc d’actuacions contra el maltractament d’infants i adolescents, creat el 2017. La secretaria general de l’Esport assumeix que hauria de fer protocols sectorials per minimitzar riscos.