El Banc d'Espanya no es creu els comptes del Govern central

 

El Banc d'Espanya adverteix que les estimacions dels ingressos públics recollides en els pressupostos es troben subjectes a riscos a la baixa "significatius", amb "molta incertesa" respecte a la capacitat recaptatòria dels nous impostos ( 'taxa Google' i 'taxa Tobin'), si bé rebaixa del 2,4% a al voltant del 2% la seva previsió de dèficit per a aquest any després d'incorporar els impactes de les mesures de despeses i ingressos.

Així ho ha assenyalat Hernández de Cos durant la seva compareixença davant la Comissió de Pressupostos del Congrés per informar sobre el projecte de llei de les noves comptes públics, en què ha posat en dubte les previsions recaptatòries i de dèficit del Govern, advertint que hi ha riscos a la baixa "significatius" respecte al creixement dels ingressos tributaris i per cotitzacions socials del 8,2% estimat per l'Executiu en el projecte de Pressupostos.

Hernández de Cos ha qüestionat l'estimació d'ingressos tributaris perquè, segons ha explicat, la major recaptació del nou SII de l'IVA no es trasllada a les magnituds de Comptabilitat Nacional, ja que els augments que conté el Projecte de PGE no afecten la recaptació de caixa ni al dèficit de les administracions públiques.

A més, considera que les previsions del Projecte de PGE semblen incorporar unes elasticitats superiors a les mitjanes històriques. De fet, d'acord amb els seus càlculs, la recaptació agregada per impostos compartits i cotitzacions socials efectives augmentaria un 5,6% el 2019, davant l'increment previst del projecte de PGE del 6,9%, en ambdós casos corregint per l'efecte del SII.

La principal font d'aquesta discrepància se centra en la diferent previsió per a les cotitzacions socials, segons el Banc d'Espanya, que cita com un altre "focus de risc" sobre la previsió d'ingressos el relatiu al fet que l'estimació dels impactes recaptatoris de les noves figures tributàries, com l'impost als serveis digitals i a les transaccions financeres, està subjecta a un "elevat grau d'incertesa", donada l'absència de referències històriques sobre el funcionament de les mateixes. També veu un risc addicional en el potencial retard de l'entrada en vigor de les noves comptes.

DÈFICIT DEL 2% AQUEST ANY I SORTIDA DEL PROCEDIMENT DE DÈFICIT EXCESSIU

En qualsevol cas, després d'afegir els impactes de les mesures d'ingressos i despeses del Projecte de PGE no incorporats en les seves estimacions de desembre, rebaixa del 2,4% a l'entorn del 2% la seva previsió de dèficit per a aquest any, fet que suposa 7 dècimes més que l'objectiu oficial del 1,3% fixat per a aquest any. Això suposa 1 desfasament d'uns 8.000 milions d'euros.

D'aquesta manera, Espanya sortirà aquest any del procediment de dèficit excessiu en el que porta immersa des de l'any 2009, en reduir el seu dèficit per sota del 3%.

No obstant, ha advertit que un menor impacte recaptatori de les noves figures tributàries davant del oficialment estimat, un retard en l'entrada en vigor de les mesures impositives incloses en els PGE o una potencial materialització dels riscos a la baixa de les perspectives de creixement de l'economia elevarien a l'alça aquesta projecció del dèficit, mentre que una resposta més dinàmica dels ingressos impositius a les bases macroeconòmiques que l'estimada històricament o una contenció de la despesa discrecional repercutirien a favor.

Pel que fa al to de la política fiscal a 2019, ha apuntat que serà de nou neutral, de manera que el nivell del dèficit estructural es situaria al voltant del 2,5% del PIB, d'acord amb les estimacions del Banc d'Espanya, un valor similar al dels últims cinc anys i superior al de 2013-2014, el que indica que "pràcticament tota la reducció observada des de 2013 en el dèficit públic s'hauria causa de l'efecte del cicle econòmic".

MANTÉ QUE ESPANYA CREIXERÀ UN 2,2% PERÒ AVISA DE RISCOS

A nivell macroeconòmic, ha destacat que l'economia espanyola continuarà en 2019 immersa en la fase expansiva iniciada fa ja sis anys, encara registrant una nova moderació del ritme de creixement des 2,5% estimat per 2018 fins al 2,2% per a aquest any, la mateixa estimació que al desembre. I so sí, ha recalcat que el recent empitjorament de l'entorn exterior de l'economia espanyola planteja "riscos a la baixa" sobre aquestes estimacions.

Segons Hernández de Cos, la desacceleració respon en gran mesura al context internacional més feble, derivat de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, els dubtes sobre el Brexit i l'enduriment de les condicions financeres globals. De fet, constata ja que la desacceleració ha provocat un "cert deteriorament" del superàvit per compte corrent.

Malgrat tot, ha valorat que l'economia espanyola ha mostrat en els últims trimestres una "resistència significativa", desaccelerant en menor mesura que la Unió Econòmica i Monetària (UEM).

Entre d'altres factors, a això hauria contribuït a l'impuls sobre les rendes de les llars derivat de l'entrada en vigor, en la segona meitat de l'any passat, d'algunes mesures incloses en els PGE per a 2018.

CRITICA LA PUJADA DE L'SMI I DE LES PENSIONS

Quant a l'atur, apunta que la creació d'atur s'alentirà aquest any, en part pel menys avanç de l'activitat però també com a conseqüència de l'augment en més d'un 22% del Salari Mínim.

Així mateix, Hernández de Cos ha considerat que la volta a un sistema de revalorització anual de les pensions en línia amb l'IPC generarà un increment addicional de la despesa superior a 3 punts percentuals del PIB el 2050.

En conseqüència, creu que garantir la sostenibilitat financera del sistema públic de pensions requereix mesures addicionals pel costat dels ingressos o el de les despeses del sistema, o de tots dos.