Puigdemont presumeix d'una oferta per anar en una llista unitària europea... però no revela en quina

 

A Carles Puigdemont no li ha sentat bé la recuperació del lideratge de Junqueras. Després de l'acte d'ERC celebrat dimarts passat, Puigdemont ha tornat a llançar referències vetllades a la responsabilitat de cada líder polític durant les jornades de l'1-O per posar en valor la seva presidència "fantasma" des Waterloo.

A més, en una entrevista a Ràdio Arrels, l'expresident ha manifestat que descarta presentar-se en una llista per Bèlgica, malgrat que podria: "No em sembla la millor manera de seguir defensant els interessos de Catalunya. Si he de presentar-me a les europees hauria de ser per Catalunya i hauria de ser en una llista unitària".

De fet, ha assegurat que té una proposta per concórrer a les eleccions europees en una candidatura unitària "en la posició que es vulgui", tot i que no ha revelat en quina llista ni en quina d'aquestes posicions.

UNA CRIDA PER LA CRIDA

Puigdemont està intentat recuperar pols després de l'escomesa de Junqueras, que el 29 de gener també va concedir una entrevista a 'Le Figaro' en què va parlar del seu "sentit de responsabilitat" a l'quedar-se a Barcelona, davant de la suposada falta de responsabilitat dels líders que van fugir a Bèlgica (tot i que el d'ERC no va fer el pas d'acusar públicament a ningú).

D'aquí que l'expresident hagi aprofitat l'entrevista per reivindicar la Crida Nacional per la República, que pretén crear com un "espai heterodox i no ideològic" per unir partits i votants favorables a la independència.

Tot i que la barreja entre el personal i el col·lectiu també apareix a la xerrada quan Puigdemont insisteix en el seu dret a ser investit.

Segons el líder independentista, també té "el dret i el deure de perseguir a l'Estat fins a les últimes instàncies internacionals" per ser investit president de la Generalitat, per la qual cosa pensa arribar fins al final.

Una pluja de manifestacions que, malgrat totes les crides a la unitat, demostra que l'independentisme afrontarà la causa del Suprem dividit en faccions i amb els seus líders enviant-se missatges velats a través de mitjans de comunicació estrangers.