"El silenci és el millor aliat per a les persones abusadores"

 

"Per abusar d'un nen cal tota una comunitat". Aquesta és la frase de la pel·lícula 'Spotlight' amb la qual la psicòloga Pilar Polo resumeix què passa amb els abusos sexuals a menors.

Aquesta experta assegura que "el silenci, les paraules no dites, són el millor aliat per a les persones abusadores". Per això, parlar, denunciar, publicar i no callar és una eina indispensable per "enfortir les persones vulnerables i disminuir el poder de les persones que poden aprofitar-se de les persones vulnerables".

Pilar Polo és la responsable de Relacions Institucionals de la Fundació Vicki Bernadet, una entitat que treballa des del 1997 en l'atenció integral, prevenció, formació i sensibilització dels abusos sexuals infantils.

En declaracions a Catalunyapress, Polo explica que les notícies en mitjans de comunicació relacionades amb abusos a menors fomenta que les víctimes s'atreveixin a explicar el seu cas. L'augment de denúncies genera més denúncies. És un efecte en cadena. "Algú parla, se l'escolta i, per tant, jo també tinc dret a parlar, no diran que estic boja o boig perquè algú ha parlat abans que jo. S'ha trencat el silenci".

Les conseqüències de l'abús infantil són molt variables, tant quan són menors com quan són adults. "El que sabem és que si un nen ho explica i el creuen, les conseqüències són menys greus. Si ho explica i no passa res, el nen intenta crear-se idees com de protecció, que poden ser sanes o no".

"El que sí que genera és molt d'estrès. Cadascú ho porta com pot. Moltes persones tenen trastorns d'alimentació, o de personalitat, o de salut mental. Hi ha temes conductuals, n'hi ha que estan enfadats, hi ha gent que s'aïlla...".

Amb l'objectiu que el menor pateixi menys, avui dia la primera mesura que s'adopta quan es coneix un possible cas d'abusos a la família, és apartar el menor de l'àmbit familiar. A nivell legal, és urgent que aquests processos siguin més ràpids i que el nen o la nena tingui el mínim d'impacte possible. "Això implica facilitar al màxim que la criatura no hagi d'anar a declarar tantes vegades. No és que no el creguin, però des del punt de vista del nen, pot pensar 'o no ho explico bé o no m'acaben de creure'" .

ESGLÉSIA

En els casos d'institucions, com l'Església i en concret els casos denunciats recentment a Montserrat, el primer hauria de ser que el menor estigui protegit. "Els pares han de posar-se del costat de l'infant. I en el lloc en el qual ha passat, s'han de prendre decisions. Si ha passat molt de temps, també s'han de prendre decisions perquè el que ha passat forma part de l'organització i cal prendre responsabilitats. Com ens posicionem i on ens posicionem és important. La transparència és el que hauria de guiar totes les institucions i totes les entitats. El missatge hauria de ser que 'davant d'una situació no adequada i delictiva, farem el que faci falta'. L'encobriment no ajuda en res".

Per a Polo, els menors són les persones més vulnerables de la societat i el fet de creure que els adults sempre tenen raó, augmenta la vulnerabilitat del menor. "És terrible, perquè aquests nens som nosaltres; sembla que als adults se'ns hagi oblidat que vam ser nens. Ells són la ciutadania petita. Cal una mirada de protecció de veritat cap a la infància".