La devolució del Pressupost frustra inversions a Catalunya, pujades fiscals i ajudes a la dependència

 

La devolució del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat de 2019 al Govern central per part del Congrés en la votació de totalitat ha deixat sense efecte l'anunciat increment en les partides dedicades a la dependència, inversions en diferents territoris i especialment a Catalunya, on anaven a augmentar especialment, i una sèrie de modificacions d'impostos, entre elles la pujada de l'impost al dièsel.

En caure el projecte pressupostari, queden en l'aire les diferents modificacions tributàries amb què el Govern central buscava augmentar un 9,5% la recaptació, fins als 227.356.000 d'euros, i que ara el Govern estatal haurà de decidir si aprova a través de decrets llei.

En l'Impost de Societats, els Pressupostos contenien un tipus mínim del 15% sobre la base imposable per a grans empreses (el 18% per a les entitats financeres i d'explotació d'hidrocarburs) i una rebaixa de dos punts, fins al 23%, per a les companyies que no arriben a una facturació d'un milió d'euros.

En l'IRPF, el Govern central establia una pujada de dos punts en l'IRPF per a rendes del treball superiors a 130.000 euros i de quatre punts per a les de 300.000 euros, mentre que per a les del capital s'augmentava en quatre punts per a rendes d'estalvi de més de 140.000 euros.

ELS NOUS IMPOSTOS SÍ SEGUEIXEN EL SEU CURS

També s'incloïa la pujada al dièsel, ja que es reduïa el seu bonificació per augmentar l'impost especial sobre el gasoil a 3,8 cèntims per litre. Per contra, es rebaixava l'IVA en diversos productes, com els d'higiene femenina (del 10% al superreduït del 4%) o a les descàrregues i subscripcions digitals de llibres, diaris o revistes (del 21% al 4%). L'IVA als serveis veterinaris passava del 21% al 10%.

Únicament segueixen la seva tramitació els dos impostos de nova creació, l'impost de transaccions financeres i el de serveis digitals, ja que una llei de pressupostos no pot contenir noves figures tributàries. Tots dos van ser aprovats en sengles projectes de llei, però encara no han iniciat la seva tramitació parlamentària, a l'espera que el Govern central els defensi davant el Congrés.

Una de les partides que havia experimentat un augment més significatiu era la dedicada a la dependència, que experimentava en els comptes una pujada del 58,3%, en pujar a 831 milions d'euros fins a la seva major dotació en el sistema, amb 2.231.000.

Els Pressupostos recuperaven a més el finançament de les quotes socials dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència, el que hauria afectat a 180.000 persones en una partida a la qual els comptes dedicaven 315 milions d'euros.

D'altra banda, s'eliminava també el copagament farmacèutic per als pensionistes amb rendes inferiors a 11.200 euros i per a les persones perceptores de la prestació econòmica de la Seguretat Social per fill o menor a càrrec.

AUGMENT DE BEQUES I BAIXADA DE TAXES UNIVERSITÀRIES

D'altra banda, els comptes contemplaven un augment del 10,2% per al sistema general de beques i ajudes a l'estudi, pressupostades amb 1.620 milions d'euros i establien una baixada de les taxes universitàries per deixar-les a nivells anteriors a la pujada experimentada el 2012 , habilitant per a això a les comunitats autònomes.

També es habilitava les entitats locals per flexibilitzar l'aplicació de la regla de despesa en la seva despesa en escoles infantils, considerant les escoles infantils de 0 a 3 anys com una inversió financerament sostenible. D'altra banda, es dotava de 100 milions d'euros al finançament de la cobertura de llibres de text i material didàctic, duplicant la seva quantia respecte a 2018.

HABITATGE

Pel que fa a habitatge, el Pressupost tombat pel Congrés dedicava un 41% més que el de l'any passat, dotant amb 137 milions d'euros al Pla 20.000 habitatges per incrementar el parc d'habitatges de lloguer a preus assequibles o socials.

Així mateix, es pressupostaven 25 milions d'euros més per al programa de protecció familiar i de lluita contra pobresa infantil en projectes per millorar la situació de famílies en situació de vulnerabilitat i es dotaven 30 milions d'euros per augmentar els recursos de les entitats públiques autonòmiques de protecció de menors estrangers no acompanyats.

INFRAESTRUCTURES

En el projecte de Pressupostos, el Govern central havia esbossat un augment de les inversions en infraestructures d'un 18% més que en els comptes de 2018, aconseguint el major import inversor des de 2012 amb 10.029.000 euros. De totes elles, l'alta velocitat es 'menjava' un de cada quatre euros pressupostats, en acumular 2.660 milions, més de la meitat dels 5.041.000 dirigits al ferrocarril.

Una altra de les partides que es quedaran per ara sense veure la llum és la relativa a la inversió real territorialitzada, que en el projecte pressupostari contempla una alça del 20%, fins als 12.181,94 milions d'euros, amb increments per a Catalunya (+52 %), Andalusia (+44%) i Comunitat Valenciana (+61%), enfront de les regions més castigades: la Rioja (-39%), Galícia (19%) o Comunitat de Madrid (congelada).

15 MILIONS PER A VÍCTIMES DEL FRANQUISME

Pel que fa al Ministeri de Justícia, els comptes de Sánchez projectaven un augment del 5% respecte als últims pressupostos de Rajoy, elevant la seva quantia fins als 1.869.000 d'euros, 15 milions dels quals es reservaven per impulsar iniciatives relacionades amb la Llei de Memòria històrica a favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i el Franquisme.

Així mateix, les partides pressupostades finançaven la creació de noves unitats judicials i l'ampliació de plantilla del ministeri fiscal, les noves Unitats Forenses de Valoració Integral i places en les Oficines d'Assistència a les Víctimes, compromeses en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere , la posada en marxa de les noves oficines judicial i fiscal.

LA PUJADA DE SALARI MÍNIM I PENSIONS JA ESTÀ EN VIGOR

Les estimacions que maneja el Govern central, després de no aprovar els Pressupostos, és que el dèficit s'elevi al 2,2% o al 2,4% del PIB, enfront del 1,3% compromès amb la Comissió Europea en el camí d'estabilitat vigent . Així mateix, l'Executiu calcula que es perdrà a més una renda de 4.174 euros per ciutadà en forma de prestacions i serveis públics.

No obstant això, el Govern central ja ha aprovat diverses mesures a través de la figura del reial decret llei, com l'augment del 22,3% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), fins als 900 euros mensuals, així com la revalorització d'un 1,6% de les pensions (a la qual s'afegirà una dècima més per l'IPC abans d'abril) i d'un 3% de les pensions mínimes i no contributives, amb un cost total de 2.591,65 milions d'euros.

Igualment, va aprovar al desembre la pujada salarial dels empleats públics per 2019, que serà com a mínim del 2,25%, xifra a la qual podrà sumar-se un 0,25% lligat a l'evolució del PIB i un altre 0,25% procedent de fons addicionals, fins a un màxim del 2,75%.

A més, ja va donar llum verda a la pujada de l'1,25% de la base mínima de cotització dels treballadors autònoms, fins als 944,40 euros al mes, ja que el tipus de cotització ha passat a ser del 30%, tot i que es incloïen millores per al col·lectiu d'autònoms com l'accés a la prestació per cessament d'activitat (atur), flexibilitzant els requisits i ampliant la durada de la prestació.

També s'ha prorrogat de manera indefinida el subsidi extraordinari per desocupació (SED) de més de 400 euros per als aturats sense prestacions fins que es compti amb un model nou, i s'ha reduït el nombre mínim de jornades requerides per accedir al subsidi per desocupació o renda agrària en el règim de treballadors temporers, passant de 35 a 20 jornades.