Felipe González: Nicolás Maduro és "il·legítim des de fa molt temps"
González demana a la UE que afavoreixi una solució "llatinoamericana" a Veneçuela, a càrrec del Grup de Lima.
L'expresident del Govern Felipe González creu que la resposta a la crisi a Veneçuela passa per una solució regional, "l'essència està en el Grup de Lima", així que ha demanat a la UE que posi el focus en enfortir aquesta via, perquè el conflicte no passi de ser un conflicte regional a un problema global.
"La menor distorsió possible seria una resposta llatinoamericana, amb suport solidari de la UE, Canadà i, amb matisos, del consens entre republicans i demòcrates dels Estats Units", ha dit González durant la seva participació en un panell sobre l'Estat de Dret a Amèrica Llatina amb motiu del World Law Congress, el Congrés Jurídic Mundial que se celebra a Madrid.
En un recent article al 'New York Times', González al·legava que no es pot permetre que Veneçuela es converteixi en una peça més de la "petita Guerra Freda" entre els Estats Units, Rússia i la Xina. Per això, demanava a la UE que obri espais al Grup de Lima. També, que se sumi al president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, "a la causa de la democràcia a Veneçuela i fer veure al règim cubà que no pot mantenir més temps la seva ingerència a Veneçuela ni seguir parasitant els seus recursos". L'expresident ha insistit aquest dimarts que "el més difícil de manejar és Cuba", que a més ara està en un "segon pla" mentre el món mira a Veneçuela i a Nicaragua.
González ha demanat "actuar amb molta fermesa" en aquesta direcció i "estrènyer al màxim" per aconseguir la sortida de Nicolás Maduro i ha admès que això no s'aconsegueix "bufant l'aire" sinó que "cal fer molt".
NEGOCIAR LA SORTIDA DE MADURO
L'expresident ha reconegut que en algun moment pot ser "necessari negociar la sortida" del líder bolivarià, però ha advertit que altres coses no es poden negociar: ni els drets constitucionalment reconeguts, ni la legitimitat de l'Assemblea Nacional, ni tampoc "comerciar" amb els presos polítics i els exiliats.
No obstant això, el secretari general de l'Organització d'Estats Americans (OEA), Luis Almagro, ha advertit que "Maduro té un problema per negociar la seva pròpia sortida", concretament el que ha qualificat d'acords "de tipus mafiós" amb grups com l'ELN, els càrtels mexicans, el narco o els "amics de Hezbollah". "La seva debilitat és el que el sosté, és la raó per la qual és difícil aconseguir una solució política", ha dit Almagro.
Tant ell com González s'han mostrat en contra d'una intervenció estrangera a Veneçuela. L'expresident espanyol creu que fins a una intervenció per raons humanitàries portaria "més amenaça d'efectes negatius que positius". En el seu text al 'New York Times', ha relatat, afirma que els Estats Units ja ha cobert la seva quota d'intervencions militars al continent.
Per això, ha apostat per donar-li el "màxim protagonisme a la regió per dimensionar-la com el que és i evitar algunes de les excuses i dels mals majors que es poden produir per decisions no prou pensades".
Per la seva banda, Almagro ha recordat que en el Dret Internacional no hi ha una "responsabilitat de protegir la democràcia" i, en tot cas, creu que no es donen les condicions per fer-ho a Veneçuela perquè, segons la seva opinió, el que cal és " un procés de transició democràtica que hi ha enfortir i no afeblir ".
Així, ha incidit que el poder del president encarregat del país, Juan Guaidó, es basa en la pròpia Constitució bolivariana i ha assegurat que l'OEA vetllarà perquè es compleixi la Constitució. "Qualsevol invent estrany que es vulgui perpetrar no emparat en la Constitució no serà de rebut", ha assenyalat. Almagro ha explicat que les eleccions no ha de convocar-les Joan Guaidó, sinó el Consell Nacional Electoral quan es creu.
"ESPERANÇA ANGOIXADA"
Dues setmanes després que la major part de països de la UE hagin reconegut a Joan Guaidó com a president encarregat, González ha descrit la situació actual com d'"esperança angoixada", perquè està convençut que el que ha passat no és reversible però tampoc té clar que vagi a desencadenar la solució "desitjable", pacífica i sense repressió ni violència.
En aquest sentit, ha deixat clar que ell no és partidari d'un cop d'Estat, i creu que n'hi hauria prou que els militars deixessin de donar suport a Maduro "complint la Constitució bolivariana". "Els temps de la Justícia i de la diplomàcia són més lents que el dolor de les persones però això no ha de ser una excusa per aturar els nostres esforços", ha dit, per la seva banda, Almagro.
González també ha relativitzat les opinions dels que creuen que Espanya ha d'exercir un lideratge, perquè Espanya és "un país mitjà", però sí que veu natural que altres països europeus vulguin conèixer l'anàlisi d'Espanya i creu que el país té aquí una oportunitat per a la seva pròpia rellevància internacional.
Escriu el teu comentari