Santi Vila no reconeix el referèndum sinó una gran mobilització política

 

L'exconseller d'Empresa Santi Vila ha explicat aquest dijous durant la seva declaració com a acusat en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que durant la jornada del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017 "dos milions i mig de catalans es van quedar a casa", lamentant així que el govern de Carles Puigdemont no fos el" govern de tots ".

Durant el seu interrogatori, Vila ha explicat a preguntes del fiscal Fidel Cadena la tasca de mediació que ell mateix va exercir després de la consulta i ha admès que en la nit del 25 d'octubre es va anar a dormir "amb una sensació de pau interior" en creure que el govern català no prendria cap decisió de manera unilateral. No obstant això, "el clima de desconfiança i la tensió exterior era tan forta que tot es va torçar".

Vila és el primer acusat a declarar en la sessió d'aquest dijous -la sisena jornada del judici- i el novè dels 12 líders independentistes asseguts al banc dels acusats. Ha destacat que tant ell com els seus companys en el govern de Carles Puigdemont no van desacatar les ordres del Tribunal Constitucional (TC), ja que totes les iniciatives adoptades per a la celebració d'una consulta independentista "van decaure".

No obstant, ha apuntat que tot i que va rebre sis advertències del tribunal de garanties, va entendre que no havia de donar-se per al·ludit en totes elles, ja que considerava que algunes anaven destinades directament al Parlament.

Tot i això, l'exconseller d'Empresa, que va dimitir el dia anterior al fet que es proclamés la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), ha afirmat que en el moment en què el TC va suspendre la llei del referèndum, aprovada a la cambra parlamentària catalana el 6 de setembre, la consulta "muta a una gran mobilització política i mai ho vaig reconèixer com referèndum".

A l'inici de la seva declaració, Vila ha recordat que la legislatura va començar amb una "pressió molt forta per part de la ciutadania" i d'alguns partits polítics perquè el Govern prengués decisions "unilaterals".

Igual que han fet altres dels acusats en el seu declaracions prèvies, ha assenyalat que la idea de fer una votació va aparèixer en l'estiu de 2016, quan l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es va enfrontar a una qüestió de confiança i per evitar una nova convocatòria d'eleccions, va anunciar el referèndum.

"Per sorpresa per a tothom" va dir que "el govern anava a treballar" per aconseguir que aquesta votació, amb el lema "referèndum o referèndum". En aquest context, es va intentar "tensar la corda, però que no es trenqués i canalitzar un moviment ciutadà pacífic, cívic, reiterat i persistent", ha afegit.

L'1-O EL VAN EMPRESARIS I MECENES

D'altra banda, ha emfatitzat que està segur que no es va gastar un euro públic per al referèndum, almenys des de la conselleria que dirigia, i opina que el finançament de l'1-O va poder venir de "mecenatges, empresaris, mecenes catalans i catalanistes ", tal com ha vingut suggerint des de la primera vegada que va anar a declarar a l'Audiència Nacional.

"Ja m'ho va preguntar la jutge Lamela. Si han estat tan sobris, què ha passat aquí? Només responc especulativament, per la meva impressió i pel meu bagatge polític català això es va finançar per mecenatge, amb empresaris mecenes catalans i catalanistes. Insisteixo que estic especulant", ha explicat.

A més, Vila ha assegurat que ha "procurat no ser més ingenu del que és imprescindible" i per això va preguntar a l'expresident Carles Puigdemont, qui, segons la seva versió, li va arribar a dir que estigués "tranquil" perquè no s'anava a gastar "ni un euro de l'erari públic ".