L'Audiència Nacional jutjarà Trapero per rebel·lió

La Secció Primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la seva competència per jutjar al més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i els caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig pel delicte de rebel·lió. Per la seva banda, la intendent Teresa Laplana serà jutjada per sedició.

El tribunal considera que la competència per conèixer de delictes de rebel·lió no està limitada als comesos per bandes armades o terroristes.

L'Audiència es refereix als successos del 20 i 21 de setembre i de l'1 d'octubre de 2017.

El tribunal recorre a nombrosa jurisprudència, inclosa la del Tribunal Suprem sobre la seva competència per a jutjar la causa del procés, per confirmar que té la facultat d'examinar casos de rebellió, ja que considera que les seves atribucions no queden limitades als delictes comesos per bandes armades o terroristes.

Així ho ha resolt la Sala després que la defensa de Puig demanés traslladar la causa a Catalunya, plantejament al qual es va adherir Soler, al·legant que els delictes de rebel·lió i sedició no van ser inclosos pel legislador entre les matèries atribuïdes a l'Audiència Nacional perquè no són delictes contra la forma de govern. La defensa de Trapero i Laplana no van fer allegacions sobre aquest tema.

La Fiscalia, per part seva, va allegar que la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que els suposats delictes dels quals s'acusa els quatre processaments sí que van ser contra la forma de govern en la mesura en què els fets que es jutjaran "estaven encaminats a la proclamació d'una república independent, canviant d'aquesta manera la forma de govern i l'organització territorial de l'Estat".

Els magistrats recorden en el seu acte que la disposició transitòria de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) "va mantenir l'atribució" de l'Audiència Nacional, perquè estableix que aquesta continuarà "coneixent les causes per delictes comesos per persones integrades en bandes armades o relacionats amb elements terroristes o rebels quan la comissió del delicte contribueixi a la seva activitat".

Segons el tribunal, "l'atribució de competència en aquestes matèries a un òrgan centralitzat i especialitzat és conforme a la Constitució", cosa sobre el que el Tribunal Constitucional "va buidar qualsevol dubte" en la seva sentència 199/1987.

"El legislador pot decidir la determinació de competències d'acord als interessos de la justícia i assignar a un òrgan judicial centralitzat la instrucció i enjudiciament de certs supòsits, en atenció a la seva naturalesa, matèria, amplitud de l'àmbit territorial o transcendència per al conjunt de la societat", explica.