La magistrada que va ordenar impedir l'1-O s'aparta voluntàriament del judici a la Mesa del Parlament
Qui substitueix Armas és el magistrat Jordi Seguí, que formarà part del tribunal que enjudiciarà als exmembres de la Mesa del Parlament ja Boya.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat una sol·licitud de la magistrada Mercedes Armas per abstenir-se del judici per presumpta desobediència i organització criminal als exmembres de la Mesa del Parlament Joan Josep Nuet, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya per la seva participació en el procés sobiranista.
En un acte, la Sala Civil i Penal del TSJC detalla que Armas formar part del tribunal que va resoldre un recurs contra una resolució de mitjans de 2017 que "va decidir, entre altres extrems, citar a declarar com investigat per un presumpte delicte de desobediència "Nuet, tot i que no havia estat inclòs com a tal en la querella de la Fiscalia que va originar el procediment relacionat amb el procés sobiranista. A més, la magistrada va ordenar a les forces de seguretat impedir la celebració de l'1-O.
El TSJC argumenta que la sentència que va dictar al juliol de 2017 el tribunal del qual va formar part Armas feia referència a la "existència d'indicis suficients de criminalitat que van justificar la imputació d'una persona no inclosa inicialment en la querella del fiscal".
I afegeix que aquest acte "suposa la participació efectiva en la instrucció" que estableix la llei i que motiva l'abstenció, ja que la normativa també fa referència a magistrats que integren el tribunal que eventualment resolgui sobre revocació o confirmació de resolucions del jutge instructor, com va ser el cas.
Qui substitueix Armas és el magistrat Jordi Seguí, que formarà part del tribunal que enjudiciarà als exmembres de la Mesa del Parlament i a Boya, amb el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i al magistrat Carlos Ramos, que serà ponent.
La sala civil i penal del TSJC va rebre el 6 de febrer aquesta causa procedent del Tribunal Suprem --que jutja els líders del procés soberanista-- després acceptar-se la declinatòria de jurisdicció.
El president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, va justificar traslladar la causa al TSJC davant "la previsible durada de la causa especial, la continuada presència dels processats durant les perllongades sessions del judici oral i, en fi, l'obligat desplaçament de qui només van a respondre del delicte de desobediència".
Escriu el teu comentari