Forcadell diu que "ningú sap" qui va comprar les urnes i qualifica la DUI de declaració política

 

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha imitat l'estratègia de defensa de la resta d'acusats en el judici pel procés independentista en assegurar que la declaració unilateral d'independència (DUI) va ser una mera "declaració política" que no tenia "transcendència jurídica". Ha estat llavors quan la fiscal Consuelo Madrigal ha volgut saber si llavors es tractava d'un "sainet" o un "teatre", comentari que ha molestat a la exdirigent catalana.

Al final de l'interrogatori de la representant del Ministeri Públic, que ha durat gairebé dues hores i mitja, Forcadell ha explicat que aquesta "declaració política" es va incloure en el preàmbul de dues propostes de resolució que versaven sobre el rebuig a l'aplicació de l'article 155 i sobre la necessitat d'iniciar a Catalunya un procés constituent.

L'acusada ha utilitzat així el mateix adjectiu que la resta dels seus companys de banqueta, política, canviant així el terme al qual va recórrer durant la seva declaració davant el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, quan va preferir parlar de "declaració simbòlica".

LA DUI VA SER "UN TEATRE"?

Després de reiterar diverses vegades que es tractava d'una "declaració política sense transcendència jurídica", la fiscal li ha preguntat si es tractava llavors de "una mentida, una broma, un teatre o un sainet". "No sé si considera que la política és una farsa o un sainet; a mi em sembla una cosa seriosa", ha respost l'acusada.

En la seva opinió, aquesta declaració "no incomplia cap mandat" del Tribunal Constitucional perquè "ni es va signar ni es va registrar" en el diari del Parlament, per la qual cosa considera que no pot haver-hi "requeriments" en relació a un text amb aquestes característiques.

Així mateix, ha definit com a "normal" que fora ella mateixa la que llegís la declaració, amb l'objectiu de donar-li "rellevància política" a l'aprovat. I també ha justificat la presència de centenars d'alcaldes amb la seva vara de comandament el dia de la DUI explicant que "el Parlament està obert a tothom" i que ja havien acudit a moltes altres sessions.

Sobre la jornada de l'1 d'octubre, Forcadell ha dit que és "absolutament fals" que cridés la ciutadania a ocupar collegis o centres electorals per a permetre la votació, i ha afirmat que va ser una "jornada inoblidable per a tots" perquè "malgrat la violència policial, la gent es va comportar pacíficament".

Però això sí, s'ha desvinculat de tota l'organització del referèndum i ha dit que es va assabentar pels mitjans de moltes de les notícies que es van conèixer en aquests mesos sobre la preparació, com el tancament de pàgines web o la instauració del cens universal, i ha assegurat que no va tenir res a veure amb la decisió de la data i la pregunta de la consulta. Quant a si sabia de la compra d'urnes i paperetes, ha respost que "això no ho sap ningú".

JUNQUERAS ESTAVA "ABATUT"

En una altra part de l'interrogatori, Forcadell s'ha desvinculat de totes les convocatòries de concentracions relacionades amb els registres de les conselleries de la Generalitat el dia 20 de setembre de 2017. En aquest sentit, ha explicat que simplement es va acostar a la tarda fins a la de Vicepresidència --on es trobaven Jordi Sànchez i Jordi Cuixart-- per a "donar ànims" a Oriol Junqueras perquè es trobava "abatut" per la presència de la comissió judicial en l'edifici.

Sí ha admès que va intervenir en una concentració a Sabadell (Barcelona) aquest mateix dia demanant la llibertat dels detinguts en els registres i que l'endemà va participar en un acte de protesta enfront del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on va donar un discurs. Aquesta intervenció ha estat visionada en el judici i s'ha pogut veure com l'expresidenta del Parlament va aprofitar per a cridar a votar l'1 d'octubre, ja fos que 'sí' o que 'no'.

"Vostè cridava a votar i a no tenir por", ha constatat la fiscal Madrigal després de veure les imatges. "En democràcia faltaria més que haguéssim de tenir por", ha contestat Forcadell, al mateix temps que ha explicat que en aquest moment estava representant tant als que votarien 'sí' com els que dirien que 'no' a la independència, ja que, en la seva opinió, "votar no és un delicte".

RENUNCIAR A LES SEVES CONVICCIONS SI INCLOUEN VIOLÈNCIA

Ja en resposta a les preguntes de la seva advocada, Olga Arderiu, l'expresidenta del Parlament ha assenyalat que "mai" ha encoratjat un acte de violència i que està disposada a renunciar a les seves conviccions "si elles comporten violència".

Forcadell ha afegit en aquesta última fase de la seva declaració que no entén per què està sent jutjada per aquest tribunal quan els tràmits parlamentaris són els mateixos que els seus companys de Mesa, que s'asseuran en la banqueta només per desobediència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Bé, sí que ho entenc", ha manifestat, sense afegir més dades a aquesta reflexió.

A més, el torn del seu defensa li ha servit a Forcadell per a incidir en la seva estratègia defensiva i amb aquesta intenció ha incidit que durant la seva etapa de presidenta va actuar en la convicció que li emparava la inviolabilitat parlamentària. Ha afegit que el seu vot mai va ser decisori, al no existir vot de qualitat en la Mesa, i que en tot cas mai va participar en cap de les resolucions independentistes la tramitació de les quals li imputa la Fiscalia, ja que ni la Mesa ni la presidència tenen iniciativa parlamentària.

Finalment, ha afegit també que quan es va activar l'article 155 de la Constitució el primer que es va fer va ser desconvocar la Mesa del Parlament i convocar la Diputació Permanent, que és l'òrgan que funciona entre legislatures; i que va remetre un correu als funcionaris per a informar-los també de la posada en marxa de l'horari de treball que funciona en aquest període.

FORCADELL RECORRE DAVANT EL TEDH

La lletrada de l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, Olga Arderiu, ha anunciat aquest dimarts a les portes del Tribunal Suprem que el seu equip jurídic ha presentat una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l'acte del Tribunal Suprem i les resolucions posteriors del Tribunal Constitucional que mantenen a la seva representada a la presó provisional.

D'aquesta manera, Forcadell es converteix en la primera dels acusats pel procés independentista de 2017 a acudir a la instància amb seu a Estrasburg, si bé és coneguda la intenció de la resta d'acabar recorrent al aquest tribunal de garanties, cosa que només és possible un cop s'ha esgotat la via judicial a Espanya.