Borrell insisteix des de Ginebra en la lluita contra "mentides" de l'independentisme català

 

El ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha afirmat aquest dimarts 26 de febrer a Ginebra que els independentistes catalans han "mentit durant anys" i ha intentat desmuntar alguns mites, com que la Guerra Civil espanyola va enfrontar a Catalunya amb una Espanya franquista o que sigui, també, franquista el Tribunal Suprem que jutja els responsables del 'procés'.

"Una mica de pietat i d'honestedat amb la gent que va patir el franquisme", ha subratllat el ministre, recordant que el dictador va ordenar afusellaments fins poc abans de morir. "Sota el franquisme, els que avui estan declarant davant del Tribunal Suprem no passejarien saludant als seus partidaris com estrelles de rock", ha advertit.

Malgrat constatar --com Einstein, ha dit-- que "desintegrar un prejudici és més difícil que desintegrar un àtom", ha dedicat temps a rebatre el que ha qualificat de "mentides" i manipulacions "de l'independentisme davant les que, ha dit , "ningú ha reaccionat per verificar si era cert o fals".

El ministre, que ha acudit aquest dimecres al Consell de Drets Humans de l'ONU, ha impartit després una conferència al Club de Premsa de Ginebra i durant una hora i mitja ha parlat de populismes i desinformació i, sobretot, de Catalunya. Tot i que avui és el dia en què s'ha conegut que serà el candidat del PSOE a les eleccions europees, en les seves paraules no hi ha hagut la menor al·lusió a aquest assumpte.

S'ha centrat en defensar, davant d'un auditori internacional, que la independència de Catalunya tindria "costos molt elevats a curt termini" i que la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya no és comparable amb la que tenia Finlàndia amb Rússia, o amb la antiga Iugoslàvia.

En un país on els referèndums són una cosa habitual, ha defensat que Espanya no és "un cas estrany" perquè la seva Constitució no permeti una consulta de secessió. És més, ha recordat que les Corts Constitucionals (o Supremes) d'Alemanya, Itàlia o els Estats Units tampoc els han permès. Si el Vèneto italià no hagués acatat l'ordre del Tribunal, ha aventurat, estarien com a Catalunya.

També ha rebutjat la idea d'un mediador entre el Govern català i el de la Generalitat. Una altra cosa, ha dit, és que el diàleg entre partits s'organitzi com aquests ho estimin i hi hagi una persona que faci la tasca que considerin.

Borrell ha explicat que l'independentisme català vol un mediador internacional per "internacionalitzar" el conflicte i presentar-se al món al nivell d'Espanya, i al mateix temps donar idea d'una situació "molt degradada". "Algú pot creure que Catalunya tingui alguna cosa a veure amb Kosovo, amb Bòsnia, amb Eslovènia en els seus pitjors moments?", s'ha preguntat.

Però tampoc li veu sentit ni "necessitat" que es designi un mediador de procedència nacional per al diàleg "de govern a govern", perquè el Govern espanyol és "prou madur" per dialogar, i el català "ho hauria de ser". Un mediador, ha dit, "seria reconèixer que el diàleg és impossible, i el diàleg és perfectament possible si es vol dialogar".

"CAL FER UNA CRIDA A LA CALMA"

El ministre ha al·ludit als insults a la dirigent de Ciutadans Inés Arrimadas --masclistes, per part de l'actor Toni Albà, o convidant-la a deixar Catalunya, a càrrec de la expresident del Parlament Núria de Gispert--, Borrell creu s'ha arribat a una situació "que comença a ser preocupant" i "cal fer una crida a la calma i al diàleg".

No obstant això, ha opinat que hi ha qui no vol resoldre els problemes "perquè és el terreny perfecte per al seu desenvolupament". "Cal evitar que això vagi de mal en pitjor, i el Govern de (Pedro) Sánchez ha fet tot el que ha pogut per arribar a un diàleg", ha assenyalat.

Malgrat insistir que el problema és "una gran fractura social" entre catalans, i no entre Catalunya i Espanya, ha reconegut que té arrels històriques. Borrell ha fet broma retratant a Espanya com "mal cuinada al forn de la història", un país que en l'últim segle i mig només ha tingut conteses civils, però no un enemic comú que "unís als seus ciutadans" ni una història que hagi "consolidat un Estat modern".

"L'ESTAT FA A LA NACIÓ"

L'exemple contrari seria el de França. "Els independentistes creuen que la nació fa a l'Estat, jo al contrari, crec que l'Estat fa a la nació, un Estat fort que imposa la seva llengua, la seva cultura i la seva educació", ha il·lustrat.

Així, ha explicat que la guerra de 1714 "va ser de successió, no de secessió", i que la "nació catalana no existia fins llavors" i que és un "error monumental" presentar la Guerra Civil com una contesa de Catalunya contra Espanya. Això sí, ha assenyalat que el nacionalisme català "va tenir molt a veure en el desencadenament de la Guerra Civil" i que no seria la primera vegada que el nacionalisme català produeix una reacció del nacionalisme espanyol.

Segons la seva opinió, aquest nacionalisme espanyol estava fins ara "adormit", fins que en les recents eleccions andaluses va treure un 12 per cent un partit que utilitza la bandera d'Espanya "en la millor tradició del franquisme", en al·lusió a Vox.

Als partits de dreta també els ha acusat de desinformar a propòsit, per dir que el Govern havia acceptat els 21 punts reclamats pel president català, Quim Torra, una cosa que ha titllat d'"absolutament fals".

DESINFORMACIÓ I POPULISME

Al seu parer, el clima actual, d'immediatesa, de ciutadans "cada vegada més hipercomunicats i menys informats", és un escenari propici per al populisme que ofereix "solucions simples a problemes complexos", com es faria "a la barra de un bar".

Amb tot, els seus principals dards han anat contra l'independentisme. Per exemple, ha remarcat que l'1-O no hi va haver "mil ferits". "Quan dic això la propaganda independentista m'acusa de dir que no hi va haver violència policial, evidentment hi va haver ús de la força per part de la policia, i errors enormes de gestió en les dues bandes, però una cosa és això i una altra 1.000 ferits. A l' dia següent hi havia tres persones en els hospitals, 1.000 ferits hauria estat una hecatombe", ha argumentat.