El cop de porta dels comuns obliga a prorrogar els pressupostos catalans

 

El president del Govern, Quim Torra, i el viceperesidente i conseller d'Economia, Pere Aragonès, no han aconseguit convèncer aquest dimecres als comuns perquè donin suport als Pressupostos de la Generalitat de 2019, el que aboca Catalunya a quedar-se sense comptes per segon any consecutiu.

Torra i Aragonès han comparegut davant el ple per explicar el contingut de la comptes, en un últim intent per aconseguir el suport del grup de Jéssica Albiach, però no ho han aconseguit, i aquesta ha certificat així el 'no' definitiu: "Aquí es queden amb la seva proposta ".

El president català havia demanat als comuns abandonar el "tacticisme electoral" i acceptar negociar uns pressupostos que, segons ha defensat, contemplaven importants augments de la despesa social de fins a 1.600 milions d'euros.

En la mateixa línia, Aragonès ha ofert apujar l'impost de Suceciones i l'IRPF, però els comuns han considerat que la proposta quedava molt lluny del que portaven mesos demanant, de manera que el Govern s'ha quedat sense el suport de l'únic partit que havia mostrat disposició a fer-ho.

REFORMA FISCAL

En Successions i Donacions, Aragonès ha plantejat augmentar la progressivitat en les bases imposables de més de 3 milions d'euros reduint les seves bonificacions per recaptar anualment 83.200.000 (i que en aquest exercici es quedarien a 20,8 per la tardança en aprovar els Pressupostos).

En IRPF, ha proposat augmentar-lo a les rendes a partir de 120.000 euros perquè passin a pagar un 25,5%: "Abans el pagaven les de més de 175.000", ha dit Aragonès, que ha estimat amb aquest canvi una recaptació de 165 , 3 milions d'euros.

Les dues ofertes queden molt lluny de les exigències dels comuns, que demanaven aconseguir 475 milions extres a través de Successions i Donacions, i que la reforma de l'IRPF afectés també a les rendes de 90.000 euros: "No demanàvem la lluna", ha reivindicat Albiach.

UNA ALTRA PRÒRROGA

El 'no' dels comuns, i si no hi ha un gir en els pròxims dies, obligarà la Generalitat a prorrogar els comptes tot l'any, el que Torra ha advertit que deixa a l'administració catalana en "una situació financera difícil" i amb la dificultat de complir diversos compromisos contrets.

De fet, després de constatar en el debat d'aquest dijous que no comptava amb avals suficients per tirar endavant els comptes Torra ha anunciat: "Començarem a treballar en la pròrroga pressupostària", encara que ha insistit que sempre estarà disposat a seguir negociant.

Dels últims quatre exercici pressupostaris, la Generalitat només ha aconseguit tirar endavant uns comptes: en 2016 la CUP va rebutjar els Pressupostos de Carles Puigdemont; el 2017 el propi Puigdemont va aconseguir aprovar-los amb la CUP; el 2018 no hi va haver pel 155, i el 2019 es repetirà la pròrroga.

ELECCIONS ANTICIPADES?

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha demanat a Torra que, davant aquest escenari, es decanti per alguna d'aquestes dues opcions: convocar eleccions anticipades --com ha fet Pere Sánchez-- o sotmetre a un qüestió de confiança per veure si el Parlament li ratifica o no com a president de la Generalitat.

El president català ha descartat qualsevol d'aquests dos possibilitats i ha advertit que ni tan sols registrar els Pressupostos davant del Parlament per evitar una votació en què siguin rebutjats: "Nosaltres no farem un Pedro Sánchez".

"No creiem que unes eleccions convinguin a aquest país", ha dit per argumentar que el Govern no hagi portat el projecte de finances catalanes a tràmit parlamentari.

En la sessió matinal del Parlament, Torra havia reptat Iceta a presentar una moció de censura amb el suport de Cs i el PP, però ara mateix l'aritmètica parlamentària fa impossible que un partit de l'oposició puguin emprendre una iniciativa així amb garanties de existeixo .

El diputat de la CUP Vidal Aragonès ha dit que el seu grup sospita que el moviment de Torra és deixar els comptes en suspens fins després de les eleccions generals, i buscar un aval a elles a canvi d'investir al pròxim president del Govern central.

El Govern afrontava el repte d'aprovar els comptes sent conscient que difícilment a algun partit de l'oposició li interessaria donar suport uns pressupostos que s'haurien d'haver tramitat i aprovat definitivament al març o abril, a les portes de tres campanyes electorals, i finalment així ha estat .