Primer "divendres social" del Govern central: limita la pujada anual dels lloguers a l'IPC

 

El Govern central ha aprovat aquest divendres el decret de mesures urgents en matèria de lloguer, que limita les pujades anuals dels preus a l'increment de l'IPC per a tots els contractes nous durant la durada del contracte signat, i que finalment no contempla la bonificació del 80% de l'IBI per al lloguer d'habitatge habitual la renda és inferior a la determinada per l'índex de referència del preu del lloguer d'habitatge, segons han concretat fonts del Ministeri de Foment.

En concret, amb aquest Reial decret, que amplia a cinc anys la pròrroga de la durada del contracte davant dels tres actuals, es torna a la situació de 1994 respecte a la presa en consideració de l'increment de l'IPC per situar l'augment de la renda dels habitatges de lloguer, encara que en aquest cas l'IPC no serà obligatori com llavors i només operarà "com a màxim".

Aquesta mesura només serà per als nous contractes que es subscriguin des de l'entrada en vigor del Reial decret i no tindrà efecte retroactiu, ja que seria difícil determinar quines conseqüències podria tenir si afectés els contractes vigents. Així mateix, aquesta mesura, segons Foment, dóna més garanties socials, als inquilins i no desincentiva l'oferta.

D'altra banda, el decret inclou l'elaboració en un termini de 8 mesos d'un sistema estatal d'índexs de referència als habitatges, que s'actualitzarà anualment i que s'utilitzarà per fer un seguiment del mercat i servir de suport "a mesures de caràcter fiscal".

No obstant això, tot i que l'esborrany del reial decret sí recollia una bonificació del 80% de l'IBI per a immobles de lloguer d'habitatge habitual la renda és inferior a la determinada per aquest índex de preus, finalment el decret definitiu planteja una mica més genèric i dóna als ajuntaments i a les comunitats la possibilitat que decideixin la seva política d'habitatge "d'acord amb el seu marc fiscal".

La vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, ha agraït el suport que alguns grups, com Unidos Podemos o el PDeCAT, han manifestat al nou decret, després del rebuig del Congrés al gener al primer que va aprovar el Govern central.

Calvo ha afirmat que el Govern central és conscient de la preocupació existent sobre els problemes habitacionals a Espanya, particularment per als joves, de manera que es pretén donar un "gir social" a la política d'habitatge, amb novetats que reforcen una "mirada social profunda "sobre el dret d'habitatge i l'ús social respecte a l'anterior reial decret que" es millora i completa".

En aquest sentit, ha explicat que amb la nova norma s'aconsegueix un "equilibri important" entre propietaris i arrendataris, perquè els habitatges de lloguer siguin beneficioses per als interessos de tots dos, en un context en què els ciutadans espanyols tenen la "costum "d'accedir en propietat als seus habitatges.

La vicepresidenta ha valorat especialment una mesura dirigida a pal·liar circumstàncies "molt dures, tristos i lamentables" en matèria de desnonaments, com és aquella recollida en el decret que propicia que en els procediments en curs de desnonaments existeixi l'obligació de la comunicació de les circumstàncies als serveis socials de les administracions públiques que tenen oferta d'habitatge, sobretot els ajuntaments, perquè "cap persona es vegi en situació extrema de precarietat quan es pugui veure afectada per un desnonament".