Millo sosté que va ser impossible que Puigdemont oblidés el seu plantejament "suïcida" del referèndum

El que va ser delegat del Govern a Catalunya Josep Enric Millo ha relatat aquest dimarts 5 de març -durant la seva declaració en el judici del Procés al Tribunal Suprem- que va dedicar molt de temps a tractar de convèncer a l'expresident Carles Puigdemont que s'oblidés la seva "plantejament políticament suïcida "de buscar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.

"Però a l'altra banda de la taula em vaig trobar una cadira buida, perquè no hi havia res més per a ell que no fos celebrar el referèndum".

Millo ha reconegut que durant la primera part de les seves 18 mesos de mandat, que va començar al novembre de 2016, sempre va tenir una relació "correcta i de col·laboració en tots els aspectes" amb el Govern de Puigdemont, que "només es va complicar amb relació a el fets "que es jutgen a l'alt tribunal.

Des del principi, segons el delegat del Govern de Mariano Rajoy a Catalunya, va mantenir diverses reunions amb Puigdemont "en privat" a petició del mateix expresident, de les que recorda especialment dues, al febrer i al maig de 2017.

"El meu interès era persuadir-lo que mantenir aquesta posició era molt mal camí, que la seva obligació era complir amb la Llei, però la seva posició sempre va ser la mateixa, no hi havia cap altre tema de què li interessés parlar que el d'aconseguir el beneplàcit per a un referèndum ", ha manifestat a preguntes del fiscal Javier Zaragoza.

Millo també ha recordat -que ha començament de la sessió ha rebutjat l'oferiment de la Fiscalia de poder declarar sense que la seva imatge fos emesa per televisió- un sopar que va celebrar amb l'expresident.

"Vam estar xerrant molta estona", ha relatat davant la Sala, recordant que li va insistir que mentre que no arribés a convocar un referèndum podrien encara trobar una sortida a base a l'interès general dels catalans, que no era el de la independència.

"La seva resposta va ser contundent", ha continuat Millo, ja que Puigdemont li va dir que no podia donar "marxa enrere" perquè estava compromès i anunciaria el referèndum, el que va fer tres dies després. Millo considera aquest moment un punt d'inflexió "pràcticament irreversible" i que llavors va acabar entre ells la relació formal.

Forn li "va garantir" en la seva primera entrevista que "la jornada electoral" de l'1-O "es desenvoluparia amb total normalitat".

Enric Millo ha relatat al tribunal com des de tres setmanes abans del referèndum independentista l'1 d'octubre de 2017 s'ha produir centenars d'actes organitzats de "fustigació, assetjament, violència i intimidació" a institucions, casernes, agents de Policia i Guàrdia Civil i comissions judicials .

Concretament, Millo ha situat l'inici d'aquests actes just després de les anomenades lleis de desconnexió --llei de transitorietat i llei de referéndum-- al Parlament els dies 6 i 7 de setembre, ja que, concretament la primera d'elles va establir a Catalunya una "espècie de ficció" que generava una "doble realitat", una situació que ha qualificat de "kafkiana".

Per tant, aquestes lleis i la "estratègia" del Govern i el Parlament, ha explicat, va provocar "molta incertesa" i va ser llavors quan van començar les "accions de fustigació, assetjament i intimidació", que ha elevat a més de 200, i que no van cessar fins a mitjans de novembre, un cop ja aplicat l'article 155 de la Constitució.

Així ho ha explicat Millo al tribunal que jutja el procés independentista, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, que ha volgut saber com va viure ell aquests dies a Catalunya i com era l'ambient a les concentracions de protesta que es van succeir en les setmanes al voltant del referèndum il·legal.

CLIMA DE VIOLÈNCIA

Millo no ha escatimat en detalls i ha relatat de forma detallada i rotunda la seva experiència.

D'aquesta manera, ha parlat de llançament d'objectes incendiaris, assetjament a policies i guàrdies civils, fustigació als hotels on aquests s'allotjaven, assetjament a comissions judicials i en les subdelegacions del Govern a les quatre províncies catalanes.

"Es va crear un clima de violència tal que allà on hi havia una diligència judicial hi havia un grup de persones per amenaçar, assetjar i intimidar amb l'objectiu d'impedir les accions judicials", ha explicat.

"DOBLE LEGALITAT"

El exdelegat del Govern ha relatat el cas concret del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), qui li va demanar reforçar la seguretat de l'edifici amb Policia Nacional i Guàrdia Civil perquè en la llei de transitorietat, una mena de norma suprema per a una suposada república catalana, s'establia que el seu càrrec seria triat pel president cataán i, per tant, "no sabia el que anava a succeir, si li anaven a destituir", en aquesta situació de "doble legalitat" creada després el 7 de setembre .

De totes aquestes concentracions de protesta, una de les més "preocupants" per Millo va ser la del 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat, sobretot per la quantitat de persones concentrades -desenes de milers- i les proclames que anaven llançant, com "no sortiran fins que no vulguem" o "Defensarem les nostres institucions".

Per al polític català, aquests crits responien a la idea que "si volien defensar les institucions és perquè pensaven que els estaven atacant". "Era el món al revés", ha lamentat, per afegir després que aquest clima va ser incentivat des de les institucions catalanes i les entitats socials.

Però no només va ser la Conselleria d'Economia, sinó que, segons Millo, molts altres edificis van ser assetjats aquest dia pels registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona. A la d'Afers Exteriors, concretament, va veure "persones pujades en el vehicle de la comitiva judicial".

"Si tot això no és violència ...", ha afirmat l'exdelegat del Govern, que va veure a més pintades en què es podia llegir "Millo mort". "Amenaçar i assenyalar personalment agents policials que tenen casa a Catalunya. Això de pacífic no té gaire. Hi va haver una component clara de violència, d'agressivitat", ha afegit.

APARICIÓ DELS CDR

Millo ha destacat la capacitat de mobilització - "en 20 minuts eren capaços d'ubicar a 500 persones en un lloc i en 30 canviar-les de lloc" - a través de xarxes socials i missatges de Whatsapp que es va veure durant aquestes setmanes de setembre i octubre de 2017, en la qual els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) -després reconvertits en Comitès de Defensa de la República- van adquirir "una importància tremenda".

Segons Millo, els CDR són "aparentment cèl·lules autònomes que funcionen de forma espontània", si bé ha remarcat que "un estudi detallat permet deduir que hi ha una estructura i organització" darrere d'ells, la qual cosa "d'espontani té poc". "És un moviment molt plural i molt divers, en el qual segur que hi ha gent de bona fe i pacifista, però hi ha altres amb altres objectius que no tenen inconvenient a usar la violència", ha subratllat.

El exdelegat del Govern ha situat els CDR en l'últim esglaó d'una estratègia en la cúspide s'ha situat al Govern, el Parlament i la "societat civil organitzada" a través d'organitzacions com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, al voltant de les quals "graviten altres entitats més petites que tenen vinculació directa o indirecta amb els CDR".

El fiscal Zaragoza ha volgut saber llavors quina va ser l'actuació dels Mossos d'Esquadra a aquestes setmanes i si la Delegació del Govern va percebre suport a la policia autonòmica per fer front a les protestes i els actes d ' "assetjament" i "fustigament". No obstant això, Millo ha lamentat que el seu suport "no sempre va ser tot el eficaç que va poder haver estat".

ELS MOSSOS TRIGAVEN HORES A ARRIBAR

De fet, ha afirmat que de vegades trigaven "hores" en arribar a la crida de policies i guàrdies civils. I a més, ha dit que no recorda que el llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn, per abordar aquest problema.

I és que, segons l'exdelegat del Govern, la versió oficial que transmetia la Generalitat aquests dies és que les concentracions eren "actes poc menys que festius i folklòrics". "Però tots vam poder veure que la intenció era una altra; les trucades eren a la defensa de les institucions", ha apuntat.

D'Forn també ha tingut oportunitat de parlar minuts abans l'exdelegat del Govern, quan ha comentat la crisi de govern que va escometre l'expresident Carles Puigdemont l'estiu anterior al referèndum i el conseller ara acusat va assumir la cartera d'Interior.

Segons la seva versió, la primera vegada que es va reunir amb Forn després de prendre aquest possessió el va deixar "estupefacte" quan li va transmetre que la Generalitat anava a "garantir que la jornada electoral es desenvolupés amb total normalitat". "Li vaig dir que no entenia de què jornada parlava i em va dir que la del referèndum. Aquí li vaig manifestar un punt de desacord molt greu: li vaig dir que aquell dia no s'anava a celebrar un referèndum i ell va contestar que no tenia més a dir", ha relatat.

JUNQUERAS NO ERA PARTIDARI D'ANAR "TAN DE PRESSA"

També ha indicat que durant l'exercici del seu càrrec va tenir ocasió de parlar amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, qui li va transmetre que "comprenia que tot això podia crear una situació complicada" i que ell no era "partidari que tot fos tan de pressa" en Pel que fa a la convocatòria del referèndum, però que igualment estava "absolutament compromès" amb els plans del Govern de Puigdemont.

Però una de les coses que més va sorprendre al llavors delegat del Govern va ser que una frase que li va dir Junqueras: "Sóc independentista, ho he estat sempre i no he de demostrar-ho. Altres en el meu Govern no ho havien estat mai i ara han de fer un esforç molt important per demostrar que ho són".